En bona part som el que llegim. Tota lectura va deixant la seva petjada. I és tot aquest pòsit de reflexions, opinions i sentiments el que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. Llegim per a satisfer necessitats i per a viure més intensament, i és aquesta part de la meva vida la que trobareu reflectida a partir d'aquí.
Un bloc sobre el que llegeixo i el que penso.
diumenge, 2 de març del 2014
El Principi d'Arquimedes, de Josep Maria Miró i Coromina
El Principi d'Arquimedes, de Josep Maria Miró i Coromina (1977) és una nova mostra del vigor creatiu del teatre català. Mostra un tema molt contemporani; com el temor, la por, fan trontollar les nostres conviccions. El còctel que poden formar un cas de pederàstia proper, bromes o comentaris banals, la condició sexual que se suposa lliure i privada, el poder de les xarxes socials, el punt de vista d'una nena,...; poden configurar una combinació explosiva que acabi destruint persones sense una culpabilitat demostrada. Fa pensar. I d'això es tracta: Quins són els límits de la privacitat? Fins on cal preservar l'honorabilitat d'una persona? Quin valor hem de donar a una percepció subjectiva? Què pot donar consistència a una sospita? El teatre hi posa els interrogants; el públic hi ha de cercar les respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada