diumenge, 23 de juny de 2013

Homeland

Confesso d'entrada que sóc més de pel·lícules que de sèries. Prefereixo concentrar-me temporalment en una ficció que no pas seguir arguments que es van estirant com un xiclet gairebé fins a l'infinit. Però reconec que una ficció com Homeland m'ha atrapat i que n'he seguit amb passió els vint-i-quatre capítols que han completat les seves dues primeres temporades (i el sorprenent i obert final de l'últim capítol promet també una tercera temporada amb punts d'interès).
És una ficció que barreja amb habilitat temes com l'espionatge, el terrorisme, la política, la guerra,..; i que els tracta amb uns personatges molt ben treballats que mouen l'amor, l'amistat, els valors o l'ambició. 
Tots els personatges tenen alguna cosa per amagar i quelcom que ho pot justificar, i sovint es mouen entre el dubte i l'ambigüitat, mostrant tota la complexitat, les llums i les ombres, del comportament humà. 
Compta amb diàlegs brillants, frases de les que es recorden i fan pensar (ara mateix em ve al cap una que diu "és més important matar una idea que un home") i moments de gran intensitat dramàtica. 
Es diu que una part molt important del talent creatiu del cinema nord-americà s'ha desplaçat cap al món de la ficció televisiva i crec que sèries com Homeland ho evidencien. 
Si encara no la coneixeu és una bona proposta per a les vacances que ja s'acosten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada