dissabte, 16 de març de 2013

Córrer o morir

Kilian Jornet Burgada
Córrer o morir
Barcelona: Ara llibres, 2011

188 pp.
ISBN: 978-84929-0738-0


A mesura que llegia o escoltava pels mitjans les gestes i els rècords que el Kilian anava acumulant en el seu palmarès pensava que a Catalunya teníem un esportista de nivell excepcional, però alhora que m'omplia d'admiració pel seu treball em preguntava què és el que el portava a cada nova aventura cada cop més extrema en una espiral que semblava no tenir aturador. 
Les respostes es troben en aquest llibre, on a partir del relat de les proves on ha participat i dels reptes que s'ha marcat esportiva i humanament ens acostem a la seva persona i a les motivacions que el porten a fer tot el que fa. 
Sempre he pensat que els esportistes que arriben més amunt, a part de tenir unes qualitats i un talent excepcionals per a la pràctica del seu esport, estan fets d'una fusta especial. No només, però, tenen tècnica i qualitat física. Són d'allò més importants la mentalitat i els aspectes psicològics. 
El relat del Kilian Jornet ens confirma aquest aspecte de la pràctica esportiva, la importància de la ment com a l'element clau per a superar els límits del cos. 
Veiem que per al Kilian córrer és una forma de viure, d'estar en contacte amb la natura, de sentir-se part d'ella, de marcar-se un desafiament rere l'altre. Aquesta és la més gran motivació, el que el fa més feliç: assolir nous objectius. En un moment del llibre afirma que la victòria sense més en una prova no és el que més l'omple. En certa manera, si tens més qualitat i tècnica que els rivals i has entrenat bé, la victòria és la conseqüència lògica del treball desenvolupat, però no sempre és l'objectiu. Per a ell el més important és assolir un nou objectiu, un nou desafiament. Això és el que més l'omple de felicitat. 
Una de les parts que més impacta del seu relat és la narració de la seva participació en proves d'ultraresistència. Dies i dies corrent, superant milers de metres de desnivell fins a portar el cos al límit de la seva resistència, al punt en que deixa de respondre, al defalliment i l'extenuació. És brutal la lluita de la ment per a intentar trencar la manca de resposta del cos. Ho llegeixes, t'ho vas imaginant i et preguntes per què. Potser no ho comparteixes, perquè una cosa és que córrer sigui una forma de vida i una altra arriscar-la en un desafiament constant dels seus límits, però ho entens. I ho respectes profundament. Perquè a la vida el que fem és cercar-hi un sentit i viure-la amb coherència per a poder sentir-nos satisfets de com l'hem viscuda. I és el que ha fet el Kilian des del seu amor per la muntanya i la natura. 
En un esport com el seu potser pensaríem que els qui el practiquen són una colla de solitaris egocèntrics, però resulten molt maques les seves paraules per a destacar la importància del grup de persones que treballen per a l'assoliment de tots aquests desafiaments. Diu que un rècord el bat una persona, però l'aconsegueixen tots els qui han treballat per assolir-lo. 
Crec que és un llibre interessant i molt madur (el seu autor només deu tenir 25 o 26 anys), que val la pena llegir. Ens acosta la trajectòria d'un dels esportistes catalans més destacats d'aquests darrers anys, però sobretot ens permet penetrar en la seva complexa psicologia i en una forma de viure a partir de l'esport.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada