dissabte, 9 de març de 2013

A la biblioteca

He rigut molt fins a la hilaritat amb les aventures de Mr. Bean des que van començar a passar-les per TV3. Sóc un admirador incondicional de la sèrie i del personatge que no es cansa de veure-les una i altra vegada, i periòdicament m'agrada repetir.
El personatge és una singular barreja de misantropia i mesquinesa resolta a base de gags únics i genials. Un individu sapastre com n'hi ha pocs, capaç sempre de muntar-la ben grossa, que mostra amb humor les tendències més recargolades del nostre comportament. 
No us diré del que és capaç en una biblioteca amb un valuosíssim llibre entre les mans, però us ho podeu imaginar. És Mr. Bean:

2 comentaris:

  1. Salut,
    El Frank Spencer, de n'hi ha que neixen estrellats és molt més sapastre, segur i per cert, jo trobo millor l'Atkinson quan fa d'escurçó negre.Aleshores és brutal. Cal mirar la sèrie a 24 revolucions, per poder copsar,captar i gaudir de totes les ironies.

    ResponElimina
  2. Certament, L'escurçó negre és una altra genialitat plena de sentències i referències d'allò més punyents. Ara m'ha vingut al cap el moment d'un capítol quan davant d'una cosa que li diuen ell respon: És la pitjor pensada des que Abraham Lincoln va dir: Aquesta nit me'n vaig al teatre. Tot era així. És una sèrie per veure i tornar a veure. Sempre hi vas descobrint matisos i coses noves.
    Mr Bean m'agrada perquè en determinades situacions fa el que en el fons tots potser també faríem.
    El Frank Spencer és un inútil total, un altre sapastre sense pal·liatius; et fa riure molt, però no t'hi veus tan reflectit.

    ResponElimina