dissabte, 30 d’octubre de 2010

LIJ - La vida y poesía de Miguel Hernández

Rosa Navarro Durán; Jordi Vila Delclós (il·lustrador)
La vida y poesia de Miguel Hernández
Barcelona: Edebé, 2010
ISBN: 978-84-236-9613-0


Avui es compleixen 100 anys del naixement de Miguel Hernández (30/10/1910-28/03/1942). Ens han quedat els seus llibres i la divulgació que n'han fet cantants com Paco Ibáñez i, sobretot, Joan Manuel Serrat.
La vida y poesia de Miguel Hernández és un llibre biogràfic adreçat inicialment al públic infantil que, aprofitant l'efemèride del centenari del naixement del poeta, fa divulgació de la seva vida i de la seva obra.
M'agradaria destacar l'encert de la proposta, que aconsegueix un acurat equilibri de tots els elements que la conformen. El fil conductor del llibre són les dades biogràfiques del poeta, en les quals es van inserint dosificadament fragments de la seva obra, comentant-la i acostant els lectors al seu significat. Això fa que l'obra sigui explicada a partir de la seva vida, donant-li sentit i sobretot, fent-la entenedora. Així, se'ns expliquen els seus orígens humils, la seva evolució personal, les seves circumstàncies personals i com tot això queda reflectit en els seus versos.
Miguel Hernández se'ns apareix com una persona amb una profunda sensibilitat humana, preocupada per les condicions de vida dels nens i de la gent més humil, qüestions que el porten a prendre partit durant la Guerra Civil; i amb una poesia que evoluciona des d'uns primers poemes influenciats per l'estil de Góngora i la Generació del 27 fins a una poesia més social que reflecteix també amb senzillesa i emotivitat les dures circumstàncies personals que va haver de patir.
El llibre transmet idees interessants, com la importància de la lectura en la formació de l'escriptor (“Y sin leer mucho, mucho, no se puede llegar a ser poeta por más versos que uno lleve en el alma”) o com la que Miguel Hernández va adreçar a Vicente Aleixandre en la dedicatòria del seu Viento del pueblo: “Los poetas somos viento del pueblo: nacemos para pasar soplados a través de sus poros y conducir sus ojos y sus sentimientos hacia las cumbres más hermosas”. Quina idea tan bonica sobre el sentit dels poetes i la poesia!
M'agradaria acabar la ressenya amb dos dels seus últims versos que són tota una declaració de principis, com un poderós raig de llum enmig de la foscor que ens envolta:
“Pero hay un rayo de sol en la lucha
que siempre deja la sombra vencida.”
Una encertada i recomanable proposta per a tota mena de públics que ha de permetre recuperar i reivindicar la figura d'un gran poeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada