dilluns, 18 d’agost del 2025

Montserrat i la National Geographic

 

El 2025, a Montserrat, és any de celebració solemne. Es commemora el mil·lenari de la fundació del monestir per part de l'abat Oliba. Al llarg de l'any s'han programat un munt d'actes, a part dels habituals, que enllacen una tradició ancestral amb la tecnologia més puntera que inclou un videomapatge immersiu que es projecta cada dia a l'interior de la basílica i actes amb drons que recreen la silueta de la Moreneta, oferint una imatge de modernitat ben pròpia del segle XXI, que projecta les línies del seu futur.
Cal celebrar també com un esdeveniment rellevant que la revista National Geographic hagi dedicat un número especial a la celebració del Mil·lenari, exemplar que recull la història de la muntanya i del monestir des de la troballa de la primera marededéu. És un repàs minuciós i molt ben elaborat de totes les transformacions de l'espai i de les persones que les han impulsat fins a dia d'avui.
Perquè la història de Montserrat, que ha passat per èpoques molt difícils de guerres i enfrontaments que han amenaçat el seu futur, és una història de resiliència i superació de les dificultats, que ha trobat el suport de la gent que s'hi identifica, per a la que, més enllà de les creences religioses, és un símbol nacional. 
Montserrat és llengua i cultura, natura i tradició; i fent gala de tolerància i obertura al món, es guanya el respecte i atreu l'interès de gent de tota mena i condició.
La revista és una petita joia, amb fotografies bellíssimes de gran qualitat marca de la casa. Permet descobrir tots els racons i valorar pintures, escultures, orfebreria i l'arquitectura de l'indret. I no descuida cap aspecte del que conforma la muntanya i el santuari.
És una revista que val molt la pena llegir i guardar, amb la que segurament fareu algunes descobertes. Una peça de col·leccionista que mereix un lloc d'honor a la vostra biblioteca.

dilluns, 11 d’agost del 2025

Homes elegants, de Milena Busquets

Milena Busquets
Homes elegants
Barcelona: Amsterdam Llibres, 2019
240 pp
ISBN: 978-84-16743-87-2
PVP: 18€


Després de l'èxit que va obtenir amb la publicació de També això passarà Milena Busquets va iniciar una sèrie de col·laboracions regulars a la premsa, principalment a El Periódico. Homes elegants és una selecció dels articles que va publicar entre 2016 i 2018 i en ells reconeixes l'estil i els continguts de llibres anteriors. Fa literatura, en aquest cas articulisme, a partir de l'auto-ficció. Són peces atemporals, tot i que també impregnades d'actualitat quan s'esdevé algun esdeveniment de fort impacte, alguna necrològica o algun aniversari rellevant; que els converteixen en crònica cultural
i social. 

Milena Busquets té l'habilitat de convertir elements de la seva vida en reflexions esmolades de la condició humana, on sobrevola gairebé sempre l'ombra, a estones omnipresent, de la seva mare. Llegint els articles veus com converteix anècdotes en elaboracions que versen sobre els grans temes de sempre de la literatura: el pas del temps, l'ofici d'escriure, l'amor, l'amistat, la passió,... 

Ingmar Bergman, Marcel Proust, Woody Allen, Anton Txékhov, Cadaqués, els seus estimadíssims fills, el futbol (gràcies sobretot a ells),... són els temes que omplen les pàgines d'aquest articulisme proper al dietarisme. Fan de bon llegir i ens acosten una vegada més al personal món de la seva autora.

dilluns, 4 d’agost del 2025

Pot resultar interessant allò que no s'entén?

La informació cultural del TN d'aquest dissabte recollia l'estrena a la Biennal de Dansa de Venècia d'una producció de música i dansa del TNC basada en el text de Mercè Rodoreda La mort i la primavera. És un muntatge de la Companyia de dansa contemporània Veronal dirigida per Marcos Morau.

D'entrada em va semblar una proposta agosarada, però no criticaré allò que no he vist. La reportera que cobria la informació va voler recollir les impressions del públic i va entrevistar tres espectadors a la sortida sobre el que els havia semblat el que havien vist. l aquí ve el que em va omplir de perplexitat. El primer espectador entrevistat va dir amb tota franquesa que no havia entès res, però que era una proposta que li havia resultat interessant.

La comprensió d'una creació artística em sembla un element essencial per a la seva valoració. És quan l'entens que la fas teva, l'aprecies i la pots compartir. Necessito que l'obra vagi més enllà de la provocació o l'impacte emocional; si no connecto amb el contingut em provoca cert rebuig.

Avui dia sembla que la modernitat exigeixi fer quelcom completament nou i trencador. I hi ha creadors que no tenen pudor a confessar que han agafat un text inadaptable, han triat alguna cosa per justificar que es basen en allò i han fet el que els hi ha semblat. I no discuteixo els valors estètics de la proposta, però em sembla excessiu dir que han fet una adaptació.

Suposo que els aplaudiments de cortesia al final de l'obra no els faran parlar d'estrena exitosa a Venècia ni d'aclamació quan l'estrenin aquesta tardor al TNC.

diumenge, 3 d’agost del 2025

Un hotel en la Costa Brava, de Nancy Johnstone


Nancy Johnstone
Un hotel en la Costa Brava (Tossa de Mar, 1934-39)
(Hotel in Spain/Un hotel a la Costa Brava 
i Hotel in Flight/Hotel en guerra)
Pròleg de Miquel Berga Bagué. Traducció de Juan Manuel Salmerón Arjona
Barcelona: Tusquets Editores, 2016
416 pp
ISBN 978-84-9066-219-9 
PVP: 12,95€

Hi ha llocs que sense ser en els que has nascut o viscut formen part de la teva geografia íntima. Llocs que un bon dia vas descobrir, dels que et vas enamorar i amb els quals estableixes un vincle que per sempre formarà part de tu. Sóc dels que els agrada tornar als llocs on m'he trobat bé, per a recuperar records i reviure emocions d'altre temps. Un d'aquests llocs és Tossa de Mar. I aquí connecto amb el llibre del que us vull parlar i la seva autora, la Nancy Johnstone, algú molt oblidat avui dia, del que no hi ha reconeixements als espais públics,  però que en el seu moment va ser molt rellevant per a donar a conèixer Tossa i popularitzar-la; i que ens ha deixat un parell de llibres molt valuosos i amens sobre les seves vivències al poble durant uns anys molt convulsos de la nostra història.
Nascuda a Bath, vivia a Londres amb el seu marit Archie Johnstone i sempre havia desitjat anar a viure a l'estranger. Ell era un reputat periodista del News Chronicle i per a les vacances del 1934 van triar (ell sempre volia anar a un lloc on no haguessin estat les seves amistats) Tossa de Mar. La Nancy el va convèncer de vendre-s'ho tot a Londres i construir un hotel a Tossa per emprendre junts una nova vida. A Tossa van trobar una colla d'alemanys que hi havien arribat fugint del nazisme, entre els quals el pintor Oskar Zügel i l'arquitecte Fritz Marcus, que havia muntat un bar i que li va fer els plànols de l'hotel, que va passar a anomenar-se Casa Johnstone.
Per Tossa també hi ha havia el pintor Marc Chagall, que ja havia batejat Tossa com a paradís blau. En fi, artistes diversos que havien trobat a Tossa el seu refugi i un oasi de pau i tolerància on desenvolupar les seves trajectòries. En aquest ambient i entre els seus coneguts de Londres van impulsar el seu hotel.
El primer llibre recull la seva arribada a Tossa, la tria dels terrenys i la construcció de l'hotel, les seves primeres coneixences entre els tossencs i la colònia d'estrangers que hi residien, la propaganda que van fer per atraure clientela (que no pots deixar de llegir sense esbossar un somriure i que no deixa de ser el reflex d'una altra època), els primers clients, el primer contacte amb les tradicions locals i la idiosincràsia dels nadius, vista per algú que gairebé no parla les llengües del lloc i s'ho mira des d'una òptica d'estranger. Malgrat aquestes cosetes tot anava rodat i era una història d'èxit. La conflictiva situació política d'aquell temps (amb els fets del 6 d'octubre) era un teló de fons que quedava relativament lluny i no alterava la placidesa d'aquells primers mesos a Tossa. 

    
La bonança dels primers temps es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil. L'escenari de la narració va canviant, així com el perfil dels clients de Casa Johnstone.
El matrimoni Johnstone tenia ideals progressistes i clares simpaties pel govern legítim de la República, amb representants del qual van anar teixint amistats i complicitats i establint contactes; i així l'hotel es va anar omplint també de brigadistes, comissaris polítics, membres d'organitzacions humanitàries, gent que tornava del front per a descansar, gent que anava i tornava d'una Barcelona en plena ebullició revolucionària,.... I finalment també de refugiats que arribaven de zones conquerides pels rebels.
El segon llibre d'aquest volum és una crònica propera a l'esperit dels reporters i allunyada del to sever d'alguns historiadors, i ens parla del dia a dia a peu de carrer; de les dificultats per a trobar menjar, dels transports, dels bombardejos, de les arbitrarietats que es cometien amb les detencions, dels enfrontaments entre sectors del bàndol republicà,... Un relat que vessa versemblança i que connecta amb el que ens han explicat els qui ho van viure. 
La part final està dedicada a la conversió de Casa Johnstone en una casa de colònies (no era l'única a Tossa) per acollir nens refugiats provinents del front d'Aragó però no només, i on veiem una Nancy valenta i determinada que va fer tot el que va poder per atendre els infants fins que va ser inevitable fugir a França els dies anteriors a la caiguda de Tossa a mans dels nacionals.
He trobat que és un relat apassionant que es desenvolupa en un ambient de destrucció i misèria on es lluita per fer valer la dignitat humana i que resulta original per la mirada que aporta sota tot plegat.
Si us interessa saber més coses de Tossa a part de la informació turística, si us interessen els relats de la Guerra Civil o la història contemporània, de ben segur que haureu trobat els al·licients necessaris per a llegir Un hotel en la Costa Brava.