dissabte, 31 d’agost de 2019

Pulp Fiction, de Quentin Tarantino

Quentin Tarantino
Pulp Fiction
219 pp.

Enguany, Pulp Fiction (1994) està d'aniversari. S'han complert vint-i-cinc anys des de la seva estrena i la veritat és que segueix sent recordada. 
Hi ha pel·lícules de les que no aconsegueixes recordar el títol i que gairebé has oblidat quan tot just surts de la sala de projecció; d'altres, en canvi, t'impacten i es fan un lloc en la teva memòria. Són pel·lícules que t'agrada reviure, a les que t'agrada tornar per descobrir detalls que en un primer visionat de vegades passen desapercebuts, per gaudir d'aquells moments que la fan recordar. 
Amb el cinema de Tarantino em passa això segon. No em perdo cap de les seves estrenes i m'agrada tornar a veure aquelles escenes que m'han deixat un record inesborrable. S'ha de reconèixer que Tarantino ha creat un estil de narrar i fer cinema on destaquen uns diàlegs brillantíssims, que sorprenen, en boca de personatges marginals. I un sentit de l'humor molt negre que sublima la violència carregada d'excessos visuals en algunes escenes. 
M'agrada també el tribut que rendeix a la sèrie B, a les pel·lícules de gèneres populars i de baix pressupost que ell va consumir durant anys mentre treballava en un vídeo club; les seves picades d'ullet a la cinefília. 
Com tots els gran creadors, pot agradar o no; però s'ha de reconèixer que hi ha un cinema de regust popular que porta el seu segell.

El llibre Pulp Fiction no és altra cosa que el guió de la pel·lícula que ell va pensar i escriure. Hi és tot, i s'ha fet constar allò que no apareix en el muntatge final de la pel·lícula. És una bona ocasió de tornar a gaudir amb delit dels seus brillants i hilarants diàlegs i recordar la seva plasmació a la pantalla. Després de Reservoir
Dogs Pulp Fiction el va consagrar definitivament com a gran cineasta amb l'obtenció de la Palma d'Or al Festival de Cannes. Va ser una pel·lícula de relativament baix pressupost on van decidir col·laborar actors de la talla de Bruce Willis (en un moment àlgid de la seva popularitat), Uma Thurman, John Travolta (rescatat d'un cert ostracisme que va ser determinant per a revitalitzar la seva carrera), Maria de Medeiros, Samuel L. Jackson, Chistopher Walken, Tim Roth o Harvey Keitel cobrant tots el mateix (20.000 dòlars per setmana). Alguna cosa devien veure que els va captivar.
Pulp Fiction és avui un clàssic del cinema, una petita obra mestra que reflecteix els trets del cinema del seu creador. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada