Conservadorisme i progrés

Imatge obtinguda de la xarxa

La capacitat d'una societat per avançar i progressar té una estreta relació amb la seva capacitat per adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu si. Anquilosar-se en determinades essències és sinònim de fracàs, sense que això vulgui dir que no haguem de ser ferms en la defensa d'allò que conforma la nostra identitat. Hem de ser capaços d'ésser sense renúncies, però amb voluntat d'adaptar-nos a la realitat d'un món en profunda transformació. Només podrem avançar en aquest procés d'adaptació a la nova realitat si estem segurs dels nostres valors i no deixem de banda la sensibilitat social que mantingui l'esperit solidari que també ha de tibar del carro. 
Veig un conservadorisme d'esquerres més aviat reaccionari quan determinades forces polítiques "progressistes" no són capaces de llegir la realitat que tenen al davant ni de donar respostes adequades a aquesta realitat. Les bones polítiques són les que solucionen els problemes que garanteixen drets de les persones. Cal cercar l'eficàcia més enllà de les etiquetes i la demagògia. Ens hi va el futur. 
Com deia Jordi Pujol fa uns dies en un acte citant Oriana Fallaci, no hi ha res més conservador que no canviar d'opinió quan tot canvia.