Reina Roja, de Juan Gómez-Jurado

Juan Gómez-Jurado
Reina Roja (Antonia Scott-1)
Barcelona: Ediciones B, 2018
568 pp
ISBN: 978-84-666-6441-7
PVP: 22,90€

Ja he deixat dit en d'altres ocasions que la literatura és una font inesgotable d'històries per al món del cinema i la ficció televisiva. Una vegada més he arribat al llibre des de la ficció audiovisual. Des de fa un temps vaig seguint els treballs interpretatius de la Vicky Luengo, una actriu que m'agrada pel caràcter que imprimeix als seus personatges, dotant-los de matisos i complexitats i fent-los creïbles. Crec que és una de les grans actrius del moment, que acostuma a triar bé les històries i els personatges que interpreta. Vaig ensopegar amb la sèrie Reina Roja a Prime Video i al veure que la protagonista era ella la vaig triar. La sèrie és un entreteniment digne amb moments molt angoixants i cert gust per la truculència, però del conjunt em va atreure la personalitat dels protagonistes i sobretot la química que s'establia entre ells. 

Com sol passar, al llibre hi ha coses que queden explicades millor i  que es perden amb les adaptacions, on es prioritzen l'espectacle visual i el dinamisme narratiu. Crec que el millor és haver sabut construir uns personatges amb unes característiques molt originals que els fan atractius i voldria destacar-ne l'afecte, l'amistat i el suport mutu que desenvolupen i que tu com a lector voldries que anés més enllà malgrat veure que no serà possible.

El llibre és molt cinematogràfic, una narració que es desenvolupa a contrarellotge en el transcurs de pocs dies a un ritme trepidant, alternant els escenaris on es mouen els protagonistes. Té les característiques pròpies del best-seller, dinamisme, molta acció en una successió frenètica d'esdeveniments, i misteris dels que desitges treure'n l'entrellat. Resulta fàcil de llegir. Està estructurada en capítols breus que es consumeixen amb avidesa i amb referents molt contemporanis que li confereixen un punt d'amenitat molt atractiu. El llenguatge no presenta cap dificultat, resulta fresc i accessible en tot moment. La veritat és que atrapa, d'aquelles històries que quan hi entres ja no la pots deixar anar fins al final. 

No és alta literatura ni demana una alta concentració; segurament no et farà un lector o una lectora de gust exquisit, però deixa un bon regust, amb la sensació que has llegit i has passat una bona estona. No cal buscar-hi versemblança ni transcendència. És el que és. Un thriller amb uns psicòpates inquietants i uns protagonistes "bons" amb un món que els fa ben originals. Una lectura idònia per a desconnectar, per a unes vacances relaxades o per a llegir entre remullada i remullada a la platja o a la piscina.

Cada llibre té el seu moment i aquest pot ser-ho per a començar les vacances o alliberar-se de les tensions acumulades després d'uns dura jornada laboral.

Atura't i respira

Monjos de Montserrat
Atura't i respira. 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena (Il·lustracions de Montse Ginesta)
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021 (Segona reimpressió de la primera edició, juny de 2022)
ISBN: 978-84-9191-194-4

PVP: 19€

Hi ha libres que són més importants pel que suggereixen que pel que diuen pròpiament. Atura't i respira. 365 reflexions dels monjos de Montserrat per a una vida més plena és un d'ells, perquè podràs ser o no creient, però hi ha una necessitat vital -crec- d'aturar-nos i reflexionar sobre la vida que duem i sobre allò que passa al nostre voltant.

"On no hi ha llibertat autèntica, no hi ha justícia." (Aureli M. Escarré), "Tothom té límits i ombres. Cal reconciliar-se amb la història de la pròpia vida. La màxima prova d'intel·ligència és conèixer-se un mateix." (Bernabé Dalmau). "L'amistat autèntica no pot ser excloent ni possessiva, i està sempre oberta i disponible per a tots. És un do rar que floreix en poques ocasions. No s'improvisa: va creixent al llarg de la vida a base de compartir penes i alegries." (Cassià M. Just). Podríem seguir. En el fons, qui no estaria d'acord amb afirmacions com aquestes? Són reflexions fetes des de la fe i les pròpies creences i vivències religioses, però abracen una visió humanista de la vida que qualsevol podria compartir fàcilment.

Segons el pròleg de l'abat emèrit Josep M. Soler les reflexions recollides formarien part del que es coneix com apotgemes, sentències breus de caràcter moral alliçonador, i freqüents en el monaquisme antic.

Aquestes que tinc a les mans són sorgides d'un total de 38 monjos de la comunitat montserratina de finals del segle XX i de principis del XXI.

Tingueu aquest recull a mà. No el vulgueu llegir de cop, sinó de mica en mica. Llegiu unes quantes reflexions i penseu en el que us ofereixen. Cerqueu punts d'acord i anireu descobrint el bagatge ètic i moral que forma part de vosaltres.

Mujeres letales, de Manuel Marlasca i Luis Rendueles

Manuel Marlasca i Luis Rendueles
Mujeres letales. Historias de asesinas, policías y ladronas
Barcelona: Editorial Martínez Roca (Grup Planeta), 2012
340 pp.
ISBN 978-84-9998-193-2
PVP ebook: 5,99€

Aquests llibre forma part d'allò que s'anomena periodisme de successos o de crònica negra. Els més grans recordareu una publicació que es deia El Caso (1952-1997), un setmanari més aviat sensacionalista on es publicaven notícies d'assassinats i tota mena de misèries humanes que alimentaven la morbositat dels lectors amb detalls escabrosos i on col·laboraven periodistes de nivell com els coneguts Enrique Rubio (1920-2005) i Josep Martí Gómez (1937-2022). Tenia el seu públic (nombrós) i es diu que l'any 1959 va arribar a vendre 400.000 exemplars.
Avui en dia el gènere ha experimentat una revifada gràcies a l'èxit d'un programa com Crims, que va allargant temporades i afegint casos; i que ja compta amb programa radiofònic i els corresponents podcasts. Darrerament s'ha afegit un videojoc per a que el personal posi a prova les seves capacitats detectivesques. 

Vull dir que el gènere és viu i té el seu públic, malgrat que aquests anys hagi anat migrant cap a plataformes audiovisuals.

La peculiaritat del llibre que acabo de llegir radica en el fet que ofereix una perspectiva de gènere, perquè la dona ha anat guanyant protagonisme en tots els àmbits de la societat: hi ha més dones a les presons (de les que hi havia trenta o quaranta anys enrere), hi ha més crims comesos per dones, robatoris; però també hi ha més dones policies o que fan tasques d'investigació criminal. Tot plegat dins d'una normalitat que tendeix a la presència de la dona en tots els àmbits de la societat en un pla d'igualtat.

L'exposició de casos, que són relatats amb minuciositat des de tots els àmbits, ofereixen la possibilitat als lectors de trobar alguns trets comuns i endinsar-se en la psicologia de les dones que han comès el delicte. Generalment sempre sol haver-hi un motiu o un trastorn patològic greu de la personalitat. I ens trobem, sense que això justifiqui el delicte en cap cas, amb elements com ara entorns familiars desestructurats, addiccions diverses, baix nivell cultural i econòmic, manca d'empatia i dificultats per a canalitzar adequadament les angoixes vitals. Ens trobem amb crims comesos de forma matussera, cert primitivisme, poca sofisticació; com a reaccions primàries d'essers poc capaços de posar-se en la pell dels altres i superats pels seus patiments; incapaços de plantejar-se alternatives. Però també hi trobem crueltat i cobdícia. El que deia: res justifica el delicte i sempre hi ha consciència del mal que s'ocasionava; però la realitat és que hi ha persones que s'endinsen en una espiral delictiva sense aturador fins que se les enxampa.

El llibre s'estructura en tres blocs: assassines, policies i lladres; i recull diferents casos que han protagonitzat l'actualitat de la crònica negra del país coincidint amb els anys en que les dones han anat assolint protagonisme tant en el món de la delinqüència com en el de les forces de seguretat.

Llegir-lo resulta entretingut, perquè està escrit amb el dinamisme i l'amenitat pròpia dels bons reportatges i ofereix les claus per a comprendre millor una realitat social que sovint roman amagada.

LIJ - De quan Hitler va robar el conill rosa, de Judith Kerr

Judith Kerr
De quan Hitler va robar el conill rosa (traducció revisada de Marta Bes)
Barcelona: L'Altra Tribu, 2022
280 pp
ISBN:978-84-124382-7-7
PVP: 14,95€

La literatura i el cinema són dos mons que es retro-alimenten habitualment, sent el primer una font inesgotable d'històries per al segon. De vegades llegeixes un llibre i tens curiositat per saber com l'han convertit en imatges i d'altres és a l'inrevés, veus una pel·lícula i et vénen ganes de saber com és el llibre que l'ha inspirat. En aquest cas sóc dels segons. Fa pocs dies vaig veure una pel·lícula alemanya del 2019 titulada Quan Hitler em va robar el conillet rosa i em va captivar la mirada que oferia sobre l'ascens del nazisme i l'inici de l'Holocaust. Una mirada delicada, sense truculències, des del punt de vista d'una nena de 10 anys que veu com tot això irromp en la seva infantesa i altera l'estabilitat familiar. Després vaig saber que la pel·lícula era una adaptació d'una novel·la de caire autobiogràfic (De quan Hitler va robar el conill rosa) de Judith Kerr. 

Judith Kerr (1923-2019) pertanyia a una família alemanya jueva benestant. El pare era un reputat escriptor que havia publicat llibres i col·laborava
regularment a la premsa, on no s'estava de criticar durament el nazisme i els valors que representava. Davant les eleccions que havien de dur Hitler al poder intueix el que pot passar i emprèn el camí de l'exili amb la seva família. I aquí comença el que em sembla més atractiu del llibre, mostrar el que representa exiliar-se i esdevenir un refugiat, algú que ha d'abandonar el seu país i cercar l'acollida d'un altre. I tornar a començar: una llengua, costums, noves relacions socials, una altra escola,... I dificultats de tota mena, inclosa la precarietat en un context de dificultats polítiques i econòmiques; però en el llibre no hi falten també anècdotes simpàtiques tractades amb un punt d'humor que resten dramatisme al que s'està esdevenint.
No diria que sigui una novel·la infantil, però sí molt indicada per a joves, potser a partir de 12-13 anys, per a fer entenedora una realitat, que si no l'has viscuda, pot ser difícil d'explicar.
L'exili els va portar primer a Suïssa, després a París i finalment a Londres, on van arribar el 1935. Es va nacionalitzar britànica i va consolidar una exitosa trajectòria com a il·lustradora i escriptora.

L'any 2012 va ser reconeguda com a Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic per la seva contribució  a la literatura infantil i a l'educació sobre l'Holocaust.

Una vida a les muntanyes, d'Abraham Orriols

Abraham Orriols
Una vida a les muntanyes
Barcelona: Ara Llibres, 2023 (3a edició, març de 2024)
208 pp.
ISBN: 978-84-1173-020-4
PVP: 18,95€

Abraham Orriols (Berga, 1996) és un jove i reconegut periodista berguedà a qui veiem sovint per TV3, on treballa actualment, cobrint amb tremp informacions d'àmbit local.

Ens presenta la vida d'una dona ben singular, la Marina Vilalta, la pastora en actiu més gran de Catalunya, que si Déu vol farà noranta-set anys el proper 14 de juny i que encara ara manté dia rere dia (amb alguna ajuda, però)  les rutines per a l'atenció de les seves ovelles. Sent autèntica devoció per aquests animals, dels qui coneix tots els secrets i que són els que han donat sentit a la seva vida. Va començar ajudant el seu pare quan tenia cinc anys i ha mantingut l'ofici inalterat fins a dia d'avui, duent una vida austera i sacrificada amb una dedicació impagable al servei del territori i al manteniment de boscos i camps. Penses que amb persones com la Marina no caldrien ecologistes reivindicatius, perquè són els primers a donar exemple en la cura del territori i en la defensa de la vida en l'entorn rural.

El llibre, més enllà de la vida de la Marina i de les sucoses anècdotes que la poblen, és una reivindicació de la pagesia i del valor que aporta al reequilibri del territori i a la qualitat de vida de la població en general, proporcionant aliments de qualitat i d'allò que s'anomena de proximitat.

L'any 2022 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi per la seva contribució al manteniment d'aquesta activitat mil·lenària i pel manteniment de les tradicions orals i les cançons populars (i quan llegiu el llibre ja descobrireu el perquè). Li va lliurar el Molt Honorable Pere Aragonès al seu domicili de Bruguera, al peu del Taga.

Em sembla una lectura molt recomanable tant pel que s'hi explica com per al que dona valor, que té el pols del millor periodisme de reportatges.