divendres, 1 de febrer del 2013

LIJ - Història de Babar, el petit elefant

Jean de Brunhoff
Història de Babar, el petit elefant
Barcelona: Aliorna Editorial, 1987
Col·lecció Baobab, 18
48 pp.
ISBN: 84-7713-064-7

En Babar és un dels personatges més entranyables de la literatura infantil. Les aventures d'aquest simpàtic elefant es van començar a publicar el 1931, quan la literatura infantil no tenia la identitat ni el gruix que té avui, i tenen el regust d'una altra època; però les il·lustracions d'aquest àlbum mantenen l'atractiu visual i la força expressiva.
Aquestes històries van ser creades una mica per casualitat, quan Jean de Brunhoff (1899-1937), que era fill d'un editor d'art i que sempre havia volgut ser pintor, escoltava les històries que la seva dóna Cécile explicava als seus fills. I de vegades és així, amb la facilitat amb la que podem improvisar una història per distreure els fills o fer-los anar a dormir, com pot néixer un clàssic. La història és molt ingènua, blanca, amb un punt naïf, però està plena de tendresa i bons sentiments. I això fa que encara segueixi agradant avui malgrat l'antigor que desprèn, i que els nens s'identifiquin fàcilment amb les situacions que es presenten.
L'àlbum comença amb una escena plena de tendresa: en Babar, ben petitó, és gronxat per la seva mare estirat en una hamaca. Després, uns caçadors maten la mare i en Babar fuig fins arribar a la gran ciutat. Una senyora l'acull, se l'afilla i en té cura com si d'un humà es tractés. 
No l'explicaré, però Història de Babar, el petit elefant té l'habilitat de mostrar sentiments com els que uneixen una mare i el seu fill, la generositat, l'altruisme, la gratitud, el reconeixement del mèrit,... I ho fa sense amagar realitats més dures (malgrat el to dolç i blanc de la narració) que també formen part de la vida, com ara la pèrdua de la mare o el fet que els més grans arriba un dia que moren. 
Crec que és un títol que cal recuperar, per tota la riquesa d'emocions que mostra i per la visió optimista de la vida que transmet. 
És una pena que no hi hagi una reedició d'aquesta obra. Cal i s'ho mereix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada