dimecres, 2 de gener de 2013

Versos que m'arriben a l'ànima - V

"Un poema no hauria de significar 
sinó ser." 

Dos versos del poema Ars poetica del poeta nord-americà Archibald MacLeish (1892-1982) que defineixen a la perfecció l'essència de la poesia.



Un poema hauria de ser palpable i mut
com un fruit rodó,
mut
com els antics medallons al polze,
silenciós com la pedra gastada
de l'ampit on la molsa s'ha escampat.
Un poema hauria d'existir sense paraules,
com el vol dels ocells.
Un poema hauria de restar immòbil en el temps
mentre la lluna s'encimbella,
i abandonar, tal com la lluna abandona 

branca a branca, 
els arbres embullats de nit,
abandonar, com ho fa la lluna entre les fulles hivernals,
record a record, la ment. 
Un poema hauria de restar immòbil en el temps
mentre la lluna s'encimbella.
Un poema hauria de ser igual a:
no és veritat.
Per a tota la història del dolor
un pòrtic buit i una fulla d'auró.
Per a l'amor
les herbes vinclant-se i dues llums damunt la mar.
Un poema no hauria de significar
sinó ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada