La llibretera de París, de Kerri Maher

Kerri Maher
La llibretera de París (traducció d'Eduard Sepúlveda)
Barcelona: Ed. Navona (Suma Llibres S.L.), 2022
Sèrie M
416 pp.
ISBN: 978-84-19179-00-5
PVP: 22,00€

Aquesta primera edició en català de La llibretera de París es va acabar d'imprimir el dia que es complien cent anys de la publicació de l'Ulisses de James Joyce, i té molt d'homenatge a una ciutat, una època i a la persona que va fer possible aquesta edició, la Sylvia Beach. La Sylvia Beach va ser una nord-americana que va arribar a París un cop acabada la Primera Guerra Mundial, on va entrar en contacte amb l'Adrienne Monnier, que havia fundat La Maison des Amis des Livres

, que era una llibreria emblemàtica car no només venia llibres sinó que organitzava actes culturals, trobades entre escriptors i oferia residència temporal a escriptors i artistes arribats a la ciutat. En aquells anys París bullia d'activitat i atreia la bohèmia d'arreu en un ambient tolerant, creatiu, eufòric i ple de perspectives optimistes.
L'autora d'aquest llibre, la californiana Kerry Maher, quan estudiava filologia anglesa, va descobrir en una caixa de llibres de segona mà d'una llibreria les memòries de la Sylvia Beach. Assegura que les va comprar per un dòlar i interessada com estava en els anys vint del segle passat la va fascinar tot el que va descobrir (com ara que aquella persona va fer possible la publicació de l'Ulisses en un moment en que havia estat prohibit a Anglaterra i Estats Units) i es va posar a documentar-se per a desenvolupar aquest relat, que és una ficció històrica deutora dels fets que descriu però que compta amb un interessantíssim apèndix on l'autora ens diu quina part hi ha de veritat i  quina ha ficcionat en el seu llibre i el que va passar amb els personatges protagonistes i la llibreria a partir del moment en que tanca el relat.
La novel·la es desenvolupa en tres eixos: la creació de la Shakespeare & Company, una llibreria especialitzada en literatura en anglès i refugi i punt de trobada de molts escriptors que arribaven a la ciutat; la seva relació professional i amorosa amb l'Adrienne Monnier (en un París liberal que ja havia despenalitzat les relacions entre persones del mateix sexe des de la Revolució Francesa) i finalment la seva relació amb Joyce tant per a la publicació de l'Ulisses com posteriorment per a la gestió dels drets d'autor, que és el que sosté majoritàriament la trama.

Però a part de Joyce, que és present al llarg de tot el llibre, per la novel·la desfilen celebritats (que en aquells anys encara no ho eren) com ara Hemingway, Scott Fitzgerald, Gertude Stein,  Ezra Pound o Benjamin Franklin.
Més enllà dels fets històrics trufats amb anècdotes conegudes dels protagonistes, que són els que són i condicionen el contingut; la novel·la destaca per la visió que dona del llibreter, algú que estima i creu en el que fa, que s'implica, que coneix el client (m'ha resultat curiós descobrir que les llibreries oferissin serveis de préstec, talment com una biblioteca), l'assessora, li fa recomanacions i crea un vincle. No sé si és una visió idealitzada de l'ofici que ja ha passat a la història a l'era d'Amazon, però vull creure que els bons llibreters són així. Persones que estimen els llibres i tot allò que els envolta amb passió.

Crec que és un llibre amable, que ens fa conscients de com de dificultós resulta assolir quotes de llibertat en tots els àmbits de la vida i que pot agradar a tothom, però que agradarà sobretot als qui estimen ells llibres, perquè el llibre comparteix emocions amb tots els qui els tenen a les mans i crea vincles indestructibles en la seva defensa que perduren més enllà d'una lectura.

Ai, el paper!

Des de fa un cert temps intento compatibilitzar la lectura de llibres en paper amb la lectura de llibres en format digital. El meu lector de llibres electrònics (eReader) forma part dels meus gadgets preferits, d'aquelles aportacions que la tecnologia ens ha ofert per, en teoria, fer-nos la vida millor. Li tinc estima i aprecio molt tot allò que m'ofereix. S'ha fet un lloc en la meva vida i li reconec les virtuts. Però hi ha coses que no pot substituir. 
He crescut impregnant-me de les sensacions que m'ha proporcionat llegir llibres en paper. M'he sentit atret pel disseny d'una coberta, m'encanta olorar les pàgines amb la tinta encara fresca del llibre acabat d'editar, passar-les amb els dits; col·lecciono punts de llibre i m'agrada recollir amb quin punt he llegit un llibre determinat, m'emociona veure que el punt va avançant entre les pàgines del llibre i s'acosta al final. M'agrada portar un llibre a les mans i poder visualitzar en quin punt em trobo, calcular quant em falta per acabar. 
Les biblioteques i les llibreries t'ofereixen la possibilitat de llegir la contracoberta i facilitar-te la tria. 
I és que un llibre és això, un objecte on el paper té un paper central i que desenvolupa en cadascú de nosaltres una mar de sensacions irreemplaçables que impregnen definitivament el nostre ADN. 
Un epub és una obra reduïda a arxiu, però que perd tota aquesta sensualitat que es genera en contacte amb el llibre de paper. 
I així em trobo: quants més llibres de paper llegeixo més ganes tinc de llegir-ne d'altres i més em costa llegir-ne en el lector. Ai, el paper!

La llibreria de les noves oportunitats, d'Anjali Banerjee

Anjali Banerjee
La llibreria de les noves oportunitats
Barcelona: Rosa dels Vents (del grup Random House Mondadori), 2012
272 pp
ISBN: 978-84-01-38811-8
PVP: 18,90€

La llibreria de les noves oportunitats és una novel·la que juga hàbilment amb elements fantàstics per bastir un petit homenatge a la figura dels llibreters. 
Segueix les evolucions de la Jasmine, una dona més aviat jove que intenta endreçar la seva vida després del sotrac produït pel seu recent divorci. És una persona ensorrada emocionalment que accepta l'encàrrec de la seva tieta Duma de fer-se càrrec de la seva llibreria durant un mes mentre ella viatja a l'Índia per "arreglar" el seu cor. A l'illa, per davant i connectada amb ferri amb la ciutat de Seattle, viuen els pares de la Jasmine i altres familiars d'origen bengalí. 
La llibreria i la casa de la tieta es troben en una antiga i polsosa mansió victoriana ancorada en el passat on passen coses sense una explicació lògica. 

Un cop allí la Jasmine, dia a dia, anirà descobrint el que vol dir ser llibretera (ella, que prové d'una empresa on l'èxit econòmic ho és tot). S'adonarà que fer de llibretera és una forma de viure on el més important són les persones, saber-les escoltar, on la clau és l'empatia per a entendre el client i poder-lo aconsellar en allò que necessiti. Perquè els llibres són més que un producte, contenen la nostra cultura i els antídots per a cada necessitat. S'anirà transformant i superant els reptes que suposa portar un club de lectura o l'habitual hora del conte adreçada als infants. 
A mesura que llegeixes la novel·la se't fa present que els llibres són vius i tenen presència a les nostres vides mentre són llegits i recordats. I és ben veritat. Viuen en el nostre record, en l'empremta que ens deixen; en el que hem pensat i viscut mentre els llegíem.

M'ha sorprès la traducció del títol original amb el que s'ha comercialitzat l'edició del llibre al nostre país. En català i castellà el títol resulta atractiu i suggeridor, perquè ens fa pensar en un espai que dóna noves oportunitats a les persones, oportunitats que podrien sorgir del que els llibres ens poden arribar a transmetre. I trobo que és un molt bon títol, que contrasta amb el 
Haunting Jasmine original (Inquietant Jasmine). 
Trobo que és una novel·la que té una arrencada potent, que enganxa i genera unes expectatives, però que pel meu gust es desinfla quan es mou per escenaris més propis de la novel·la gòtica i on la fantasia desdibuixa l'interès pel patiment emocional de la protagonista. 
En definitiva, malgrat no ser una obra del tot rodona i tenir un final més aviat previsible, té prou elements d'interès com per a esdevenir una lectura amena i atractiva que faci passar una bona estona. 
Personalment em quedo amb el que transmet quant als llibres, les llibreries i els llibreters; tota una declaració d'amor al que representen i aporten. 
Tanco aquest comentari amb aquestes paraules de la contracoberta: "Dedico aquesta novel·la a tots els llibreters, siguin on siguin. Ells no es cansen mai de vendre somnis."

Tanca una llibreria, es trenca un paisatge

Sento el tancament d'una llibreria com una pèrdua. No són només comerços de llibres, sinó centres que juguen un paper fonamental en les infraestructures culturals d'un país. Acullen presentacions de llibres, taules rodones, exposicions,.... I sí, viuen de vendre llibres, però sobretot de fidelitzar una clientela, d'assessorar-la i fer-li recomanacions encertades. Donen sovint un valuós servei i et busquen i et fan arribar allò que necessites i els has demanat. 
Responen sovint a la iniciativa i l'entusiasme dels seus promotors. I diria que potser no guanyen gaires diners comparats amb d'altra mena de negocis, però sí que paguen els seus impostos a les societats on donen servei. 
El món canvia, el comerç electrònic guanya pes, es transforma l'oci de les societats a l'ombra de les xarxes socials i el llibre i la lectura lluiten aferrissadament per mantenir el seu espai. 
I la realitat ens demostra que no sempre ho aconsegueixen.
Em dol llegir a la premsa, gairebé en un segon pla, el tancament d'una llibreria. I no són anuncis menors: la Robafaves, la Catalònia, la Negra i Criminal i, ara, La Tralla. És un paisatge que de mica en mica s'esquerda i es va desdibuixant. 
De poc serveixen les lamentacions. Els propietaris que han pres la difícil decisió de tancar ho han intentat del dret i del revés. No han pogut seguir endavant perquè no els surten els números. I pleguen perquè també han de menjar. 
Sempre em pregunto el perquè de les coses. I en aquest cas trec pes a la competència del llibre digital. S'ha menjat només una molt petita part del pastís. A l'igual que la pirateria. Crec que té molt més a veure amb un canvi d'hàbits. A l'era de les xarxes socials cada cop és més difícil dedicar el temps i la concentració que la lectura requereix. No crec que sigui gaire fàcil estar permanentment pendent del whatsapp, twitter, facebook o qualsevol altra xarxa i llegir articles o llibres. És més fàcil consumir un vídeo o una piulada que llegir amb constància un llibre. I desconfio de personatges públics que comenten un llibre i demostren un gran coneixement del que escampen determinades xarxes. No em crec que se l'hagin llegit. Però s'ha de reconèixer que en una tertúlia queda d'allò més bé, dóna prestigi de persona llegida. 
La lectura, com tantes altres coses a la vida, és qüestió de prioritats. I, o la tens molt amunt o és molt fàcil que vagi decaient. No hi ha temps per a tot. 
No vull ser del tot pessimista. Hi ha llibreries que segueixen. I se n'obren de noves, sovint més petites i especialitzades. Hi ha gent que hi creu i s'hi embarca. Endavant i sort!