LIJ - Diari d'una sonada

Amèlia Mora Sanromà; Allan Rabelo (il·lustrador) 

Diari d'una sonada (Diario de una chiflada, traducció d'Aurèlia Manils)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció Zebra

144 pp.

ISBN: 978-84-17599-62-1

PVP: 11,95€

Diari d'una sonada és d'aquells llibres que busquen la identificació amb un hipotètic lector adolescent. L'Ada és una noia que comença l'institut i reflecteix l'habitual desconcert i la inestabilitat emocional d'una incipient adolescència que s'obre al món: enamoraments, alts i baixos emocionals, inseguretat, baixa autoestima, incomprensió, rivalitats,... Res que no sigui conegut, però tractat amb humor i sense caure en la temptació de ridiculitzar els pares, que aquí apareixen com a  comprensius i amb ganes d'aconsellar bé. 

El relat transmet optimisme i esperança: quan es perd una amiga se'n troben d'altres; quan ets víctima de la dissort i l'assetjament acaben triomfant la veritat i la justícia; quan creus que no vals per res i que les coses mai et surten acabes trobant l'oportunitat de ser valorada pels altres; quan la timidesa et bloqueja acabes podent expressar el que sents,...

El text és àgil i de fàcil lectura i l'editorial ofereix un recull d'activitats digitals en pdf que sota l'epígraf de Lectura activa permet el treball escolar del llibre i que trobareu en la fitxa bibliogràfica de l'editorial que s'enllaça al seu títol. 

Sense sorprendre per la seva originalitat ni per la seva temàtica resulta digne i aprofitable per a nois i noies a partir de 10-11 anys.

LIJ - Quan a l'Isma se li van creuar els cables, de Laila Karrouch

Laila Karrouch
Quan a l'Isma se li van creuar els cables
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció l'isard, 4
136 pp.
ISBN: 978-84-15975-75-5

PVP: 8,95€

Quan a l'Isma se li van creuar els cables és una narració sobre les tensions que provoca el pas per l'adolescència i el valor de l'amistat. 

L'Isma comença l'institut amb el seu amic Bilal i allí coneix la Cristina, una noia repetidora, de família desestructurada, que mostra greus problemes de disciplina. Aquesta coneixença posarà a prova la relació amb el seu amic i el portarà per camins fins ara desconeguts. 

I és que l'adolescència és una etapa de la vida plena de desafiaments, dubtes, enamoraments, descoberta, afirmació de la personalitat,... I com a tal, inestable i canviant fins a trobar l'encaix en el món adult. 

I això és el que mostra el protagonista del relat. 

La narració, al meu parer, pateix d'alguns excessos. Les paraulotes i les expressions barroeres no sempre són adients al context; semblen forçades, tot i que puguin justificar-se per l'esperit de rebel·lia. El mateix podríem dir de la iniciació al tabaquisme, que no vull dir que no es doni, però que també sembla ficada amb calçador en el context de la història. Són coses que poden justificar-se per l'esperit de rebel·lia d'aquesta etapa de la vida, però que m'ha semblat que no fluïen amb la naturalitat desitjada. 

La narració, però, permet parlar de coses i reflexionar sobre aspectes de la realitat: la diversitat cultural, les realitats familiars, el respecte, el racisme, l'amistat,... 

Pot donar de si utilitzat en un context escolar, però no el recomanaria abans dels 13-14 anys.

LIJ - Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur

Anna Manso; Juliet Pomés Leiz (il·lustradora)
Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur
Barcelona: Editorial Cruïlla, 2011
110 pp.
ISBN: 978-84-661-2811-7


Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur ens parla amb humor de l'adolescència i ho fa amb tot d'ingredients que donen força joc: somnis d'adolescent, enamoraments, confidències d'amigues, la primera feina, la família, les rivalitats amb els germans,...
La narració és àgil i a estones té un ritme trepidant, cosa que la fa llegidora i de gran amenitat.
La Ru té tretze anys, va a l'institut, és filla de treballadors, viu en un bloc de pisos d'un barri obrer, té dos germans més grans i somia anar a Estats Units per a poder muntar cavalls. Necessita diners, vol ser gran i es busca feina de cangur.
Explicar tot això amb seriositat seria de dubtós interès i l'element amb el que juga l'autora és l'humor, buscant donar un to desenfadat i frenètic a tot el que s'hi explica. I això és el que s'aplica per a retratar la mare, la relació amb les nenes a les que fa de cangur (unes nenes que són la mateixa imatge de la maldat i la impertinència) o la relació amb els germans.
Crec que es busca més trobar elements d'identificació amb un lector adolescent i l'amenitat, que no pas la versemblança. I pots passar una bona estona si prescindeixes de segons quins detalls i et deixes dur per l'amenitat i l'humor del relat.
Al final, resultarà que la Ru és una noia "normal" (Nerviosa, Orgullosa, Rabiosa, Manaire, Atrevida i Llesta), creixerà com a persona i haurà trobat elements per a completar una descripció d'ella mateixa que li han encarregat a l'institut. 
Una interessant narració per a nois i noies a partir d'11-12 anys.

LIJ - Viatge a la fi del món

Henning Mankell
Viatge a la fi del món

Barcelona: Columna Edicions

250 pp.

Col·lecció Columna Jove, 227

ISBN: 978-84-6640-976-6

Henning Mankell, més conegut per les seves novel·les policíaques protagonitzades per l'inspector Kurt Wallander, ha fet una aportació fonamental a la literatura per a joves amb la tetralogia titulada El viatge d'en Joel, que en un retrat ple de sensibilitat i ric en emocions que sedueix i enganxa el lector, narra magistralment les tensions d'un noi en la seva particular transició des de l'adolescència cap al món adult. La tetralogia, formada per les novel·les El gos que corria cap a un estel, Les ombres creixen al capvespre, El noi que dormia a la neu i Viatge a la fi del món ha estat editada per Columna en llengua catalana, després que tots aquest títols fossin publicats inicialment  per separat en castellà per Siruela. Considero que El viatge d'en Joel és dels títols imprescindibles que haurien de formar part de la biblioteca i les lectures d'un jove.

Avui em centraré en Viatge a la fi del món, que tanca la tetralogia dedicada a explicar la història del Joel Gustafsson, el nen que deixa de ser-ho per a esdevenir adult. En aquest darrer lliurament, en Joel, un cop acabada l'escola obligatòria i amb tot el futur per endavant, va a la recerca de la seva mare Jenny, de la qual rep notícies que viu a Estocolm. En Joel farà el viatge amb el seu pare, acabarà trobant la mare, descobrirà que té dues germanes, es respondrà alguns interrogants amb els que havia conviscut i lluitarà per ser i fer realitat els seus somnis. Així, en Joel acabarà enrolant-se en vaixells i esdevenint el mariner que podrà obrir-se a noves realitats i deixar enrere el món petit i tancat on havia viscut fins aleshores.
Esdevenir adult suposa també assimilar la mort de les persones amb les quals t'uneixen vincles afectius. En un dels moments culminants del llibre a en Joel li toca assumir la mort del seu pare, la persona que malgrat les seves febleses i tristors és la que estima. Després de molt pensar decideix que a l'esquela del diari hi digui Samuel Gustaffson, que ha viatjat a la fi del món.
Fer-se gran: prendre decisions, esdevenir, trobar el teu lloc al món, avançar, deixar enrere,...
Un llibre que fa bona la idea que la literatura ha de servir, entre d'altres coses, per a educar les emocions i enriquir la realitat. Una magnífica narració, impecablement escrita i molt enriquidora emocionalment. Imprescindible.
Per a nois i noies a partir de 14 anys.

LIJ - El noi que dormia a la neu

Henning Mankell

El noi que dormia a la neu

Barcelona: Columna Edicions, 2007

Columna Jove, 221

248 pp.

ISBN: 978-84-664-0765-6

En Joel Gustafsson té 13 anys i viu sol amb el seu pare Samuel en un petit poble de Suècia. La mare els ha abandonat i ell ha de cuidar el seu pare, un pobre infeliç que treballa de llenyataire i amb tendència a beure per a oblidar la seva dissort.

Quan arriba l'any nou en Joel fa tres prometences:

- Arribar a fer 100 anys (ell creu que s'ha d'endurir i ser capaç per tant de suportar tant el fred com la calor).

- Veure el mar per primer cop.

- Veure una dona nua.

El noi que dormia a la neu (poètic títol que prové de l'exercici d'enduriment que en Joel prova per a poder suportar el fred) és la crònica del nen que esdevé adult, el retrat de l'adolescència, amb els seus somnis (les ganes de veure el mar i abandonar el poble, de viure noves experiències), l'atracció cap a l'altre sexe i el descobriment de l'amor (el desig de veure nua la Sonja Mattsson i de besar la Llebrer), les ganes de menjar-se el món (esdevenir un Rei del Rock, l'Elvis de les Neus),... Un procés carregat d'il·lusions , però també de moments de desorientació i de dolor; una lluita per afirmar la pròpia personalitat i trobar un lloc al món dels adults.

En Joel és pobre i té dificultats per a ser valorat pels altres, i en el seu afany per aconseguir el que vol i poder lluir-se davant els companys es veu obligat a mentir (tot el que fa per a poder estar uns moments sol amb la Sonja) i a ocultar allò que l'avergonyeix (la tendència a la beguda del seu pare). Pateix humiliacions (l'episodi amb la Llebrer quan ella el convida a casa seva per ensenyar-lo a besar és d'una crueltat esborronadora) però la seva humanitat i l'acte heroic de salvar el Simó Tempesta li tornen el reconeixement dels companys, de la mestra (la Srta Nederström), de la Sonja -la dona per la que suspira- i de tota la comunitat.

Són destacables les aportacions dels personatges secundaris de la narració, uns personatges elaborats amb aportacions molt remarcables. El Simó, per exemple, esdevé un element cabdal en l'evolució del protagonista: li proporciona la guitarra que ha de fer possible un dels seus somnis (esdevenir un Rei del rock nòrdic, a l'estil de l'Elvis Presley), li torna amb el seu salvament in extremis el reconeixement i el respecte de la gent i li obre definitivament les portes del món adult quan el fa adonar amb la seva mort que aquesta és una d'aquelles experiències doloroses que en un moment o altre hem de saber afrontar.

Un altre secundari, el Sr. Kringström, és un músic que l'ensenya a tocar la guitarra de franc a canvi de que ell li torni l'estona que li dedica traient-li la pols dels discos i netejant-li (un magnífic exemple del que tots els joves haurien d'aprendre per a valorar les coses de les que disposen).

Una novel·la magnífica, magistralment narrada i que traspua una sensibilitat i una tendresa corprenedores (la relació amb el pare té moments deliciosos, molt rics emocionalment). Molt recomanable per a lectors a partir de 14 anys.

El vigilant en el camp de sègol

J.D. Salinger

El vigilant en el camp de sègol

Barcelona: Editorial Empúries, 2001 (Col·lecció Butxaca, 31)

La notícia sobre el traspàs de J.D. Salinger ha posat novament d'actualitat l'obra i el personatge. Salinger ha estat exemple de misantropia i excentricitats. Rebutjava la projecció social que comporta ser un escriptor de renom i vivia en aquest món sense formar part d'ell. Mai va permetre una adaptació cinematogràfica de la seva obra, ni referències biogràfiques de la seva persona en els llibres que va publicar, ni les típiques ressenyes argumentals de les contracobertes, ni es va deixar mai fer fotografies. Pràcticament ningú pot reconèixer-lo en una imatge. Ens ha deixat una obra mestra com la que tot seguit us comentaré i per la que serà recordat, però no sabem el que ha fet aquests darrers cinquanta anys, si ha continuat escrivint, si ens ha deixat obra inèdita que ara podrem recuperar. Hem de suposar que escrivia per plaer, per a ell mateix i que potser el que menys li interessava era el fervor popular.

El vigilant en el camp de sègol (1951) és una narració en primera persona d'en Holden Caulfield, un jove adolescent que està en una clínica psiquiàtrica després d'una nova expulsió del centre elitista on estudia i al que li fan narrar les seves vivències com a mesura terapeútica. La narració destaca per la dualitat que manifesta el protagonista entre el seu comportament (que transgressorament vol imitar el món adult: beure fins a emborratxar-se, fumar, contractar els serveis d'una prostituta, utilitzar un llenguatge barroer amb moltes paraulotes,...) i el seu pensament completament immadur i inestable, en un retrat implacable de les tensions i les inseguretats que comporta en els joves la transició cap al món adult. La narració compta amb moments humorístics hilarants que motiven una lectura amena i apassionada de l'obra, i que no amaguen tampoc la dissort i el patetisme del protagonista, un jove sensible però totalment inadaptat i immadur que no és capaç de preveure les conseqüències dels seus actes. L'autor aconsegueix posar-se a la pell del protagonista amb mestria i utilitza un llenguatge que pretén ser autèntic i que és un element cabdal per a reflectir el personatge. Així, ens trobem amb un llenguatge que va alternant constantment el que el personatge diu amb el que pensa, refectint el caos interior i la seva desorientació. Tots els joves arriba un punt que van a la recerca d'una identitat per a trobar el seu lloc en el món. La lectura d'aquest llibre deixa clar que aquest procés ha de comptar amb els suports que en garanteixin l'èxit. La inadaptació et fa fora de la teva societat i és font de malestar. Resulta una lectura molt recomanable per a tothom, que es manté vigorosa més de mig segle després d'haver estat escrita i que tant poden fruir lectors adults com joves adolescents.