Cuentos de Navidad - VV.AA,

Varios Autores
Cuentos de Navidad
(Dels germans Grimm a Paul Auster. 38 contes seleccionats per Marta Salís)

Barcelona: Alba Editorial, 2015

Col·lecció Clásica Maior, LXV

624 pp.

ISBN: 978-84-90651-39-1

PVP: 34€ - Actualment es troba exhaurit, però pot trobar-se digitalitzat en format epub.

Nadal és una de les festivitats més assenyalades del calendari que, amb el pas dels anys, ha transcendit el seu origen religiós i ha esdevingut una gran festa social que es caracteritza per les trobades familiars i amb amics i companys de feina; integrant-se amb força en la cultura compartida i esdevenint un element d'identificació social.

El Nadal que coneixem actualment és relativament jove, de poc més de dos segles d'antiguitat. És una festa que ens predisposa a la generositat, a la solidaritat, a treure el millor de nosaltres mateixos i  formular bons desitjos fins a l'embafament. Guarnim llars i espais públics, il·luminem cases i carrers; posem calidesa per a trencar la fredor i ens envaeixen les ganes de comprar i fer regals als que més estimem. 

El Nadal revifa les ganes de viure, de sentir-nos prop dels altres, de rebre i donar, d'estimar i sentir-nos millor ni que sigui per uns moments.

Cuentos de Navidad és una magnífica antologia de narracions que recorren més de dos segles de tradició literària on el Nadal és present d'una forma o altra. Els registres són d'allò més variats. Trobem narracions de caire fantàstic, humorístic, d'altres costumistes que reflecteixen la tradició nadalenca en una determinada cultura; unes més centrades en els sentiments i emocions que remou l'esperit nadalenc, d'altres en els records. I no hi falten les de caire més detectivesc, com la de Chesterton o la de Conan Doyle. 

En totes elles hi descobrim trets del que ens ha arribat fins avui: guarnir, celebrar, compartir, regalar, intercanviar,... Tradicions que són presents amb les seves particularitats en països escandinaus, eslaus, anglosaxons, meridionals,... Catòlics, però també protestants. 

Més enllà de reviure o acompanyar el Nadal la present antologia ofereix bona literatura. Alguns autors i autores molt coneguts i d'altres que val la pena descobrir. No penseu que només hi trobareu històries ensucrades o plenes de sensibleria. Algunes tenen el poder de sacsejar-te i entristir-te, de reflectir i enfrontar-te a realitats dures, d'altres de sorprendre't amb l'originalitat del seu plantejament. 

És d'agrair que cada conte s'acompanyi d'uns apunts biogràfics i dades sobre l'origen i la publicació del conte (sovint en diaris i revistes i posteriorment en reculls). Aquesta és la relació de tot el que hi trobareu:
- Jacob y Wilhelm Grimm: Los táleros de las estrellas (1812)
E. T. A. Hoffmann: La aventura de la noche de San Silvestre (1815)
Nathaniel Hawthorne: Las hermanas (1839)
Charles Dickens: Canción de Navidad (1843) i El cuento del pariente pobre (1852)
Hans Christian Andersen: La niña de los fósforos (1845)
Fiódor M. Dostoyevski: Un árbol de Navidad y una boda (1848)
Theodor Storm: Bajo el abeto (1862)
Bret Harte: De cómo Santa Claus visitó Simpson’s Bar (1872)
Zacharias Topelius: Ojo de Estrella (1873)
Alphonse Daudet: Las tres misas rezadas (1875)
Anthony Trollope: Catherine Carmichael o el paso de tres años (1878)
Guy de Maupassant: Cuento de Navidad (1882)
August Strindberg: Pal y Per (1882)
Nikolái S. Leskov: La fiera (1883)
Robert Louis Stevenson: Markheim (1884)
Amalie Skram: La Navidad de Karen (1885)
Antón P. Chéjov: Vanka (1886)
Sarah Orne Jewett: La Nochebuena de la señora Parkins (1890-1891)
Thomas Hardy: El despiste de una orquesta parroquial (1891)
Gustav Wied: Noche de paz, noche de amor… (1891)
Arthur Conan Doyle: La aventura del carbunclo azul (1892)
Léon Bloy: Navidad prusiana (1893)
Luigi Pirandello: Navidad en el Rin (1896)
Wladyslaw Reymont: Felices (1897)
Clarín (Leopoldo Alas): El rey Baltasar (1901)
Grazia Deledda: Mientras sopla el Levante (1902)
O. Henry: Un regalo de Navidad en el chaparral (1903)
Ramón María del Valle-Inclán: Nochebuena (1903)
Saki: La fiesta de Navidad de Reginald (1904)
G. K. Chesterton: Las Estrellas Voladoras (1911)
Emilia Pardo Bazán: La estrella blanca (1912)
James Joyce: Los muertos (1912)
Dino Buzzati: Cuento de Navidad (1945)
Dylan Thomas: La Navidad de un niño en Gales (1952)
Ray Bradbury: El regalo (1952)
Truman Capote: Una navidad (1982)
Paul Auster: El cuento de Navidad de Auggie Wren (1990)

He pensat si un recull així és una lectura nadalenca. Ho és. Però per damunt de tot és literatura i de la bona, i fa de bon llegir en qualsevol moment; més enllà de la seva aparent estacionalitat.

LIJ - Jo et llegeixo i tu m'expliques, de Jesús Ballaz

Jesús Ballaz,; Sebastià Serra (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Jo et llegeixo i tu m'expliques
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 59
112 pp.
ISBN: 978-84-17599-42-3
PVP: 17,95€

Hi ha llibres que, més enllà del seu contingut, responen a una funcionalitat. Miren de respondre a les necessitats d'un moment. Com ara aquest que ens ocupa, estan pensats per a omplir moments de la quotidianitat dels pares amb fills d'una certa edat. 
Quins són aquests moments? Doncs aquell moment màgic de posar els fills al llit. Un moment de qualitat que referma el vincle afectiu i que posa fi de manera dolça a les emocions del dia.
És una època que es recorda amb enyorança, que ens omple de bons records i ens fa estimar la criança.
Això és el que ens aporta aquest àlbum il·lustrat que fa un doble recull de vint-i-vuit històries. Vint-i-vuit de molt breus per a que puguin ser llegides amb autonomia pels més petits i vint-i-vuit per a ser llegides o narrades per l'adult; ben bé en aquella estona d'abans d'anar a dormir. D'aquí el títol, Jo et llegeixo i tu m'expliques, ja de per si prou explícit. 
Les narracions pensades per a ser llegides autònomament pels infants estan protagonitzades totes elles per dos germans, l'Elsa i el Nico; estan impreses en lletra lligada i il·lustrades amb un dibuix en blanc i negre que connecta amb la temàtica o algun element del conte. Són històries senzilles properes a les vivències dels nens. 
Les històries pensades per a ser narrades per l'adult connecten amb la temàtica de la narració breu anterior de lletra lligada, tenen un desenvolupament més llarg, obren la porta a tractar diverses temàtiques d'importància en el seu desenvolupament personal (com ara la por, el respecte per la natura, la mort, l'autoestima, la responsabilitat, l'esforç,...) i tenen la particularitat d'acabar amb una estrofa rimada de quatre versos que són tota una invitació per anar a dormir:

"Allà a la copa del pi

ha fet niu un colibrí

que ens desitja bona nit

quan ens n'anem a dormir."

Són històries per compartir, parlar, reforçar vincles i gaudir del plaer de narrar-les. Una eina d'allò més útil per a pares i educadors del tot recomanable.

LIJ - Què em contes, Caputxeta?

José Carlos Andrés González; Éric Puibaret (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallés)
Què em contes, Caputxeta?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 53
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-18-8
PVP: 15,95€

La veritat és que la primera sensació que m'ha deixat Què em contes, Caputxeta? ha estat la d'un cert déjà vu. És allò d'agafar un conte tradicional i canviar-li quatre coses amb la pretensió de fer-ne una cosa nova, moderna i proposar-ne una nova lectura. Les intencions acostumen a ser bones. Els resultats ja són més discutibles. 
Aquest àlbum pretén lloar la lluita de les persones per ser elles mateixes i afirmar la seva personalitat; per fer front a tot allò que predetermina les seves vides . En certa manera és com un cant a la llibertat individual, contra les coses "com han de ser". Per a que no ens espanti emprendre nous camins i sapiguem "viure diferent" amb valentia si és el cas.
Vist així estaríem davant un àlbum de tesi filosòfica que intentaria definir una manera de viure la vida. I això, com a idea, està molt bé. No sé si aquestes eren les intencions dels creadors de l'àlbum, però el que a mi no em convenç és que formi part d'un àlbum il·lustrat adreçat a primers lectors. No crec que un infant pugui fer segones lectures en aquesta línia. Ni em convencen els elements amb els que ha jugat l'autor per a desenvolupar la seva proposta: "la Capu" amb capa multicolor que planta cara a la mare i va a veure la iaia amb bici, el llop desconcertat pels canvis que observa, la iaia que està al llit llegint i elogia la valentia de la nena per voler ser diferent,... Tot molt progre i en clau feminista. 
En aquest món tot és qüestió de preferències i gustos. No pretenc convèncer a ningú de res. Potser us agradarà o fins i tot entusiasmarà. Jutgeu per vosaltres mateixos, però aquest el reservo per als amants de les adaptacions de contes tradicionals.

LIJ - El llibre secret de les princeses que també es tiren pets

Ilan Brenman; Ionit Zilberman (il·lustrador)
El llibre secret de les princeses que també es tiren pets
Barcelona: Animallibres, 2017
32 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 33
ISBN: 978-84-16844-28-9

PVP: 15,95€

Darrere del grans èxits acostuma a haver-hi quelcom molt original, una troballa mai abans explotada o en la qual ningú hi havia pensat amb anterioritat. Fa uns anys aquests mateixos autors van publicar un àlbum de títol irreverent i desmitificador, Les princeses també es tiren pets, que va ser un èxit espaterrant, que ha anat acumulant edicions i del qual s'ha fet fins i tot un muntatge teatral.

Aquests llibres estan protagonitzats per una nena, la Laura, que es tanca a la biblioteca del pare i tot llegint descobreix històries de llibres que tots coneixem. I aquí rau allò que deia, la idea original, la capacitat de fabular i crear històries sobre històries conegudes, d'imaginar el com i el per què d'aspectes de les històries que sorprenguin els lectors.

Tenim un títol original i trencador i un desenvolupament que obre les portes a la imaginació i la creativitat. És el contingut d'aquest àlbum, però també les propostes didàctiques que se'n poden derivar per al món de l'escola: pregunteu-vos per què la bruixa de Hansel i Gretel és així de malvada. I a veure què surt. O el per què de la gegantesca mida del Joan de la mongetera màgica.

És donar una nova vida als contes clàssics, revitalitzar-los sense trair-los, obrint la porta a la capacitat de fabular que tots duem a dins.

Per a nens i nenes a partir de 6-7 anys. 

LIJ - Estels Vermells, de Flavia Company

Flavia Company; Jorge del Corral (il·lustrador)
Estels Vermells
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La Formiga Groga, 81
96 pp.
ISBN: 978-84-16844-41-8

PVP: 8,75€

Estels Vermells m'ha semblat una bellíssima història, curulla de sentiments, que permet enriquidores lectures. 

En Gerard és un ocell que no ha après a volar perquè ha crescut en una família d'esquirols (que lògicament no poden ensenyar-li allò que no saben fer) i on mai li ha faltat l'estima dels que li han fet de pares i germans. Una formiga voldrà portar-lo fins a l'escola de vol d'un conegut falcó perquè l'ensenyi a volar. No us explicaré res més per a no fer-vos un spoiler del llibre, que ofereix algunes sorpreses. 

Em quedo una vegada més amb la reflexió que planteja el llibre sobre el concepte de família al voltant dels sentiments que la sustenten. Qui són els autèntics pares? Sens dubte els qui estimen i fan créixer i desenvolupar amb el seu amor i el seu exemple.

El treball d'il·lustració de Jorge del Corral ofereix en tot moment un eficaç suport a la narració.

Una suggeridora lectura del tot recomanable per a nens i nenes a partir de 8 anys.

LIJ - La bruixa, la filla i el llop, de Jean Leroy i Matthieu Maudet

Jean Leroy; Matthieu Maudet (il·lustrador)
La bruixa, la filla i el llop
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La puça d'Animallibres, 2
40 pp.
ISBN: 978-84-16844-45-6

PVP: 7,50 €

La bruixa, la filla i el llop és una atractiva narració per a primers lectors que planteja algunes qüestions de força interès. 

Una nena filla d'una bruixa estableix amistat amb un llop. Aquest els ofereix caçar el menjar que necessitin a canvi que li cuinin i li donin una part. 

I això m'ha semblat molt interessant. És important que els infants s'adonin que pactar suposa oferir tu alguna cosa a canvi de la que t'ofereixi l'altra part. És entendre el que necessita l'altre i donar valor al que tu pots oferir. Desenvolupar l'empatia, en definitiva. 

A la narració la protagonista passa per una situació de perill que fa que la mare i el llop actuïn conjuntament per salvar-la; i això la porta a descobrir un nou "pare" que no té. 

M'ha interessat aquest concepte de família que es desprèn de la lectura del conte. La família com a grup de persones que s'estimen per damunt del vincle que tinguin entre elles. 

Per si això fos poc el llibre compta amb un treball d'il·lustració molt destacable que imita les ombres xineses i que el dota d'una gran expressivitat. 

El conjunt resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 5-6 anys que ja comencin a llegir per si sols.

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil 2016

El dia 2 d'abril és d'aquelles dates assenyalades al calendari en el món de la LIJ. Es commemora l'aniversari del naixement de Hans Christian Andersen i des del 1967 se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. Es convida una literatura nacional i es fan actes arreu per promocionar la lectura entre els més joves. Enguany ha estat el torn del Brasil, d'on han col·laborat l'escriptora Luciana Sandroni i l'il·lustrador Ziraldo.

Ziraldo (1932)

La Luciana Sandroni ens ha regalat un deliciós conte sobre una nena que es diu Lluïsa i que visita per primer cop una biblioteca, on se li obre la possibilitat de viure altres vides i viatjar amb la seva imaginació. Resulta entranyable que una expressió aparentment banal com hem arribat adquireixi un dels més bells significats. Descobriu per què:

Hi havia una vegada una... princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t'inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te'n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l'espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l'esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de princeses? Per què no t'emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t'ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te'm a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l'espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l'eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te'm amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d'agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te'n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me... Voldria emportar-me'ls tots...
Tot d'una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres... la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de prin- ceses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te'm cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se'n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del...
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l'Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d'Andersen —va demanar l'Aneguet Lleig, que tan lleig... no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Caputxeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i... se'ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s'emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.

Luciana Sandroni (1962)

A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d'un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

Escrit per Luciana Sandroni

Traduït per Jordi Ferré Ibarz

Il·lustrat per Ziraldo (cartell de la diada)

LIJ - La tortuga Tranquil·la i altres contes, de Michael Ende

Michael Ende; Alberto Pieruz (il·lustrador)
La tortuga Tranquil·la i altres contes
Barcelona: Animallibres, 2014
Col·lecció La formiga groga, 53
104 pp.
ISBN: 978-84-15975-11-3
PVP: 8,50€

La tortuga Tranquil·la i altres contes aplega tres contes de Michael Ende (Tranquil·la Trescamón, la tortuga constant; Filemó Benfolgat i Norbert Caparrut o el rinoceront despullat) protagonitzats per animals que funcionen com a faules o fins i tot com a contes filosòfics. De tots se'n desprèn alguna lliçó.
A Tranquil·la Trescamón, la tortuga constant es dibuixa el triomf de la perseverança. Com passet a passet, amb constància, s'aconsegueixen les coses que hom es proposa.
A Filemó Benfolgat trobem una història protagonitzada per un elefant filòsof que quan pensa en les coses importants li vénen al cap paraules com lluna o flor. I és que l'important no és voler imposar-se als altres (com volen les mosques d'aquest conte) sinó servir-los. Perquè el que roman són les coses que formen part inalterable de la vida, com la lluna sobre la que reflexionava l'elefant.
I finalment trobem Norbert Caparrut o el rinoceront despullat; un conte complex que ens mena a pensar en paraules com tirania o vanitat. I és que en Norbert és un rinoceront que desconfia de tothom i atemoreix els altres animals amb les seves reaccions. Tots n'acaben fugint fins que acaba derrotat per la seva pròpia vanitat.

Tres contes, profunds i suggeridors, del gran talent d'un escriptor ja clàssic com Michael Ende (1929-1995). 
A partir de 8-9 anys.

LIJ - Des-Contes

La Col·lecció Des-Contes d'Animallibres parteix de contes tradicionals per fer-ne una versió desmitificadora. He tingut ocasió de llegir-me dos títols: La Caputxeta i el llop babau i Tres porquets durs de rosegar.
En el primer hi trobem un llop sapastre i maldestre que ensopega amb tot el que se li posa per davant, acaba malferit i dut al veterinari per la mateixa Caputxeta. 

En el segon els tres porquets volen emancipar-se i la mare els dóna algunes orientacions per no caure a les urpes del llop. Tenen èxit i el llop ha d'acabar dedicant-se a una altra cosa.
Les versions resultes fresques, modernes, informals, amb un punt d'ingenuïtat i humor que les fa atractives.
Fan de bon llegir i sempre permeten les comparacions amb l'original.
Per a nens i nenes a partir de 6-7 anys.

LIJ - Cadavereta Vermella

Luis Murillo; Emi Ordás (il·lustrador)
Cadavereta Vermella
Barcelona: Animallibres, 2014
Col·lecció Àlbums il·lustrats, 15
48 pp.
ISBN: 978-84-15975-16-8
PVP: 15,95€

Cadavereta Vermella o, com convertir el conte de la Caputxeta en una història gore, és un pastixt que partint dels personatges del conte de Perrault, combina elements d'humor negre de dubtós atractiu. Es tracta de presentar el conte com si d'una història de terror es tractés, fent picades d'ullet humorístiques i limitant l'atractiu de l'àlbum a l'impacte d'unes il·lustracions d'estètica de pel·lícula de terror.
Sí, en teoria, és un àlbum d'humor. 
Adaptar contes tradicionals, canviar-ne el final, capgirar-los;... són recursos habituals que poden donar resultats sorprenents i atractius. N'hi ha bons exemples. Però s'ha de tenir una bona idea per capgirar-los, un objectiu clar. A mi m'ha costat veure-ho. 
No descarto que pugui haver-hi nens i nenes als que un àlbum com aquest els agradi, però jo em pregunto si els aporta alguna cosa. Perquè l'humor ha de ser intel·ligent, ha d'estar ben elaborat, ha d'estimular la nostra capacitat de fer lectures diferents de la realitat. I aquí es juga més aviat matusserament amb elements macabres.
Reservat per als incondicionals de les adaptacions dels contes tradicionals.

LIJ - Sigues valent, Bru!

Anna Gasol i Teresa Blanch; Rocío Martínez (il·lustradora)

Sigues valent, Bru!

Barcelona: Hermes Editora General, S.A.U. - Castellnou Edicions, 2009

Col·lecció Peix volador, 5

ISBN: 978-84-8962-565-5

Sigues valent, Bru! és una divertida història que inicialment sembla plantejar una estimulant reflexió sobre les tensions entre el que som i les expectatives que els altres tenen dipositades en nosaltres, tot apuntant cap a l'acceptació d'un mateix.
En Bru és un llop (resulta molt divertida la irònica referència inicial als seus avantpassats, que són els que protagonitzen els contes que tots coneixem: Les set cabretes, la Caputxeta vermella i Els tres porquets) al qui per llinatge li pertoca ser ferotge. Malgrat els esforços de la família (tota una concessió a la correcció política la presentació d'una família formada pel Bru, la mare i la germana; en un intent de mostrar com està canviant el model de família tradicional), en Bru no se'n surt a l'hora de mostrar-se ferotge i espantar als altres animals. El final de la història trenca les expectatives que ens havíem anat creant sobre el problema d'en Bru i afebleix una lectura crítica de la problemàtica que planteja.
Les il·lustracions, molt expressives, són plenes de petits detalls que enriqueixen amb tocs d'humor la història que s'està narrant (per exemple, els cereals que es pren en Bru tenen forma de xaiets de xocolata).
El conjunt, però, resulta força recomanable, malgrat un final que personalment no està en la línia del que jo esperava; i resulta molt adequat per a nens i nenes a partir de 7 anys.

LIJ - Contes japonesos

Anna Gasol Teresa Blanch; Juan M. Moreno (il·lustrador)
Contes japonesos
Barcelona: Edebé, 2009
151 pp.
ISBN: 978-84-236-9425-9


Aquest recull de vint contes situats en temps immemorials, en un Japó medieval poblat per pagesos, caçadors, pescadors i senyors feudals; ens acosten a una rica tradició cultural de la que podem extreure'n una determinada concepció de la vida i els valors que l'orienten. Com en gairebé totes les cultures trobarem elements fantàstics i retalls de les condicions de vida d'un poble, però m'ha sobtat trobar un reiterat rerefons moral en algunes d'elles.
Hi ha històries que ens parlen amb ulls crítics del maltracte als animals, de la crueltat, de la cobdícia, de l'enveja, de l'avarícia. Històries que davant d'aquests comportaments premien la bondat, la generositat, la humilitat, la senzillesa,....
L'agraïment també és un component important d'algunes històries, talment per a fer bona aquella dita catalana de “Tal faràs, tal trobaràs”. Es com si es volgués demostrar que fer el bé sempre acaba tenint recompensa i que el temps acaba posant les coses al seu lloc i fent justícia, castigant els mals comportaments i premiant els bons. No diré que aquests contes siguin contes morals, però sí que reflecteixen els valors d'una societat, la moral sobre la qual s'articula.
Els elements fantàstics gairebé sempre acaben posant-se al servei d'aquesta idea de justícia i de valors morals.
L'edició d'aquesta obra és molt acurada i les il·lustracions són detallistes, d'un cromatisme acurat i de gran qualitat. Resulten molt vistoses i de gran atractiu per si mateixes. Tot plegat conforma un conjunt que val la pena tenir a l'abast, ja que hi trobarem històries aptes per a ser llegides i explicades (estan escrites tal com ens arribarien si algú ens les expliqués), ja que formen part d'una tradició que s'ha transmès per via oral i alhora podrem acostar-nos a una rica tradició cultural que podrem conèixer millor.
Resulta absolutament recomanable per a nens i nenes a partir de 9-10 anys i per a tothom, com a lectura i com a recurs educatiu.

LIJ - El destí i altres contes dels Balcans

Pau Bori (traductor); Raimon Juventeny (il·lustrador)
El destí i altres contes dels Balcans
Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009
Col·lecció Els Flautats
164 pp.
ISBN: 978-84-9883-164-1




El destí i altres contes dels Balcans aplega un recull de trenta-sis narracions de la tradició cultural en llengua serbocroata que destaquen per la seva oralitat. Llegint-les tens la sensació en tot moment que te les estan explicant de viva veu, de manera directa, sense artificis. Resulten en tot moment àgils, planeres i de gran amenitat.
Han estat traduïdes per Pau Bori, jove filòleg català que està treballant de professor d’Estudis Catalans a la Universitat de Belgrad i que s'ha basat per a fer aquest recull en la tasca que va dur a terme Vuk Karadžić (1787-1864), un lingüista i folklorista que per a Sèrbia representa el que aquí podrien representar una barreja de Pompeu Fabra i Joan Amades, ja que des del punt de vista lingüístic se li deu la normativització del serbi; i com a folklorista el recull de centenars de contes, cançons i anècdotes d'origen popular.
En aquest recull veiem una gran varietat de registres, amb predomini de narracions on triomfen la intel·ligència, l'enginy i l'astúcia; però on també en trobem que ens parlen de la naturalesa humana i de temes universals com la cobdícia, la generositat, la justícia, la veritat, el compromís i la paraula donada.
L'humor és força present i algunes narracions semblen més aviat petits acudits.
El conjunt resulta d'allò més llegidor i manté l'interès en tot moment.
A més, descobreixes que compartim una tradició cultural més o menys comuna que cada poble va amanint amb trets específics propis. Així, resulta simpàtic descobrir una variant sèrbia del conte de La Ventafocs i un conte com La sopa del clau que resulta calcat del de La sopa de pedres que va popularitzar el malaguanyat Xesco Boix.
Una lectura molt recomanable per a nens i nenes a partir de 10 anys però que també resultarà profitosa per a mestres i educadors, on trobaran originals històries per a llegir i explicar.