Viaje a la Alcarria, de Camilo José Cela Trulock

Camilo José Cela
Viaje a la Alcarria
Barcelona: Ediciones Destino, S.L.; 1954 

(4a edició)
Col·lecció Áncora y Delfín, 101
230 pp.

Diuen que Viaje a la Alcarria és probablement el millor llibre de viatges que mai s'hagi escrit. Fa de mal dir, però la veritat és que és un llibre atractiu i molt ben escrit.

Som al juny de 1946. Cela viu en un pis de Madrid junt amb la seva esposa i un fill de pocs mesos. Decideix emprendre un viatge a peu i fer un recorregut per la comarca castellana de La Alcarria. Es prepara quatre coses, agafa un tren fins a Guadalajara i comença a caminar. Ha previst més o menys les etapes del seu recorregut, però també va improvisant. Camina més o menys una hora i en descansa una altra; però no tot ho fa a peu. Troba gent que el porta amb el seu carro i també utilitza autobusos. És el relat de les persones que va trobant pel camí, de les converses que hi manté i del paisatge del qual formen part. És l'Espanya rural de la postguerra, endarrerida, que afronta escassetat i privacions, que mostra les runes d'un passat que endevines més esplendorós i que avui diríem que forma part de l'Espanya buidada. 

Persones i paisatge són els elements essencials del llibre. Cela elabora les seves vivències, en selecciona els elements que vol transmetre; perquè Cela és per damunt de tot un creador, un literat, i fa que tot allò que ha viscut i escoltat encaixi en el seu relat.

Llegint el Viaje a la Alcarria he pensat en Josep Ma Espinàs i els seus viatges a peu. No sé fins a quin punt aquest llibre li va servir d'inspiració o va propiciar una coneixença entre els dos; però la realitat és que deu anys després ambdós van fer un viatge a peu per la Vall d'Aran i el Pallars, del que també va quedar testimoni literari.

Cela llueix un castellà ric, de gran puresa, impol·lut, que domina com pocs. Un castellà de molts quirats que es llegeix amb plaer. I ens regala, intercalat amb el relat, versos que denomina el Cancionero de la Alcarria, relacionats amb el que va descrivint.

Té escassament trenta anys, però ja ha publicat La família de Pascual Duarte (1942) i Pabellón de reposo (1943) i és un dels escriptors més reconeguts del moment.

Potser algú es preguntarà com és que he triat llegir Viaje a la Alcarria. Hi ha llibres que t'esperen anys i panys en una lleixa esperant que els agafis algun dia. No és el cas. Avui les biblioteques acostumen a posar un petit moble expositor a l'entrada per a que els usuaris hi dipositin els llibres que ja no volen i que algú altre vulgui agafar. L'altre dia hi vaig passar i em vaig trobar aquest, que em semblava esperar. Un llibre que ha resistit més de setanta anys sense apreciar-se gaire deteriorament fora d'un lleu esgrogueïment. I jo vaig ser l'afortunat que ara l'he tingut ocasió de llegir. Un autèntic plaer en tots els sentits.

LIJ - Amor a la vida i altres relats, de Jack London

Jack London; Enrique Breccia (il·lustrador)
Amor a la vida i altres relats
Col·lecció Clàssics Universals
Barcelona: Editorial Bambú (Ed. Casals), 2009
224 pp
ISBN: 978-84-8343-076-7

Jack London va tenir una vida breu però intensa. La seva vida va estar plena de situacions difícils a nivell personal i el destí el va dur a viure durant un temps en el món dels buscadors d'or i dels caçadors de pells a Alaska. Fruit de les seves vivències, del que va viure, veure o escoltar, ens ha deixat uns relats magnífics que amaguen petites lliçons de vida. Val a dir que m'han agradat moltíssim. 

Són relats on predominen les situacions límit, perilloses, i on els protagonistes lluiten fins al límit de les seves forces per la supervivència en condicions inhòspites, hostils i de gran dificultat; d'igual a igual en una natura que mostra la seva força i majestuositat.

Hi ha acció, però també hi ha vida, mort i humanitat.

Són relats àgils i llegidors que et porten a reflexionar sobre aspectes de la vida ("Perquè aquell dia em vaig fer molt savi....i vaig saber que no és per diners que l'home ha de viure, sinó per una felicitat que cap home no pot donar, ni comprar, ni vendre, i que no s'aconsegueix amb tot el valor i tots els diners del món").

Trobo que són lectures d'allò més adients per adolescents que haurien de trobar el seu lloc entre les lectures recomanades i/o obligatòries de Secundària. Se'ls hi pot treure molt suc.

L'edició que he tingut a les mans m'ha semblat magnífica. Compta amb unes il·lustracions que embelleixen les narracions i un apèndix que permet contextualitzar perfectament l'autor i l'obra sense resultar feixuc. 

No puc més que recomanar-lo a tothom i esmentar que pot ser una bona lectura per a nois i noies a partir de 12-13 anys.

Dels perquès de la literatura

"La literatura ens descobreix el món tal com és i també tal com podria ser i, esclar, tal com no hauria de ser. Voleu millor educació?"

Narcís Comadira (1942)

(de l'article L’educació literària, publicat a l'Ara el 8 d'octubre de 2016)

Las inquietudes de Shanti Andía, de Pío Baroja

Pío Baroja
Las inquietudes de Shanti Andía (Il·lustracions de Ramón de Zubiaurre i Ricardo Baroja)
Edició de Julio Caro Baroja

378 pp.

Madrid: Caro Raggio / Cátedra


Pío Baroja (1872-1956) és un del grans novel·listes en llengua castellana del segle XX. Formava part de les lectures obligatòries dels estudiants de Secundària de fa més o menys quaranta anys, del cànon que les autoritats de l'època havien definit en els seus plans d'estudi.

Retrat de Pío Baroja
fet per Ramon Casas

Tot allò que és obligatori sempre resulta qüestionable més enllà dels seus valors intrínsecs. I aquest és un debat que m'ha anat acompanyant al llarg de la vida. Hi ha qui ha comparat les lectures obligatòries amb el fet de menjar verdura. Potser no t'agrada, però te la imposen amb la idea que és bona per a la teva salut i per tant necessària. I te la menges.
D'aquella Literatura de Secundària (Batxillerat, per a ser més exactes) m'han quedat molts noms d'autors i moltes referències d'obres, però poques lectures recordades i experiències lectores que no hagi oblidat. I d'aquí, la pregunta del milió: Què és més important, gaudir llegint i oferir bones experiències lectores, crear l'hàbit tot descobrint el plaer de llegir;... o imposar allò que creus bo i necessari? No voldria simplificar en excés la qüestió ni resultar maniqueu, perquè la qüestió té per a mi molts matisos. És important també oferir bones lectures, contrastades, ben escrites, que donin un bon model de llengua, amb qualitats i valors literaris. I oferir tot això sense que els alumnes caiguin en l'avorriment i la desmotivació. No és fàcil. 

Voldria dir que és ara, quan més o menys ja sóc un lector format, que em sento cridat a llegir autors i llibres "importants", d'anomenada, en les dues llengües que m'han fornit amb les lectures més diverses. I així he arribat a Baroja després d'haver-lo tingut als prestatges de la biblioteca durant gairebé quatre dècades. M'ho he passat molt bé i m'hi he enganxat amb delit.

Las inquietudes de Shanti Andía (1911) és una novel·la a mig camí entre el llibre de memòries i el relat d'aventures, escrita en plena època de maduresa del seu autor i que forma part de la tetralogia que va dedicar al mar. Baroja tenia avantpassats per part de mare que havien estat marins i recupera episodis de la seva autobiografia escoltats en l'àmbit familiar, per incorporar-los al relat, que beu de tot això, d'un destacat treball de documentació i de les seves lectures (R.L. Stevenson, Poe,...).
Amb Las inquietudes de Shanti Andía Pío Baroja ens trasllada a una altra època, la dels seus avis, on dominava la navegació en vaixells de vela pròpia de la primera meitat del segle XIX, anterior als vaixells de vapor. Una navegació que depenia de la perícia dels mariners, plena d'incerteses i que es duia a terme en llargs períodes de temps, fins i tot d'anys, allunyats de la seva gent, fet que els obligava a fabricar-se el seu propi destí en lluita contra les més diverses adversitats. 
Baroja retrata personatges, paisatges i ambients amb quatre pinzellades precises, com en un quadre impressionista, aconseguint també moments de gran lirisme; incorpora diàlegs que discorren amb fluïdesa, reflexions existencialistes sobre el sentit de la vida; i narra amb amenitat episodis propis de les millors novel·les d'aventures, com la llarga i accidentada travessa en un vaixell negrer amb revolta inclosa, la fuga d'una presó-vaixell, l'enterrament i posterior recerca d'un tresor,...
Les grans novel·les ens parlen de la vida i la condició humana. I aquesta ho fa en un llenguatge directe i precís que t'arriba i et permet un viatge -mai millor dit- a una època de la que ja no queda pràcticament res.
Tota una descoberta per a ser gaudida plenament a dia d'avui. 

LIJ - El testament de John Silver

El testament de John Silver

Josep Vallverdú

Barcelona: Editorial La Galera, 2007

ISBN: 978-84-246-2554-2

El testament de John Silver parteix del final de L'illa del tresor, de R.L. Stevenson, quan el pirata John Silver fuig amb una bona part del botí que els components de la tripulació de La Hispaniola han trobat. 
Què en va ser de la seva vida, a partir d'aquell moment?. És el que ha desenvolupat Josep Vallverdú en aquest llibre.

John Silver, un dels grans personatges de la història de la literatura, caracteritzat per la seva ambigüitat moral, per ser una persona freda i calculadora que només es mou per allò que li pot reportar un benefici material; un personatge mesquí que només genera recel i escassa simpatia, viu en aquesta novel·la una sèrie d'aventures que transformen magistralment la percepció que els lectors tenen d'ell. Acabes sentint compassió d'un personatge que no acaba de trobar la pau que desitja i que sembla predestinat a creuar-se amb personatges tan o més vils que ell i a ser vençut per la dissort. El John Silver desenvolupat per Josep Vallverdú es mostra com el retrat d'un perdedor malgrat la seva innata habilitat per a superar tota mena d'adversitats, que acaba fent sentir llàstima i tendresa i provocant la identificació dels lectors. La lectura de la novel·la resulta d'allò més amena i del tot recomanable per a tota mena de lectors a partir dels 14-15 anys.

LIJ - Tobi Lolness

Tobi Lolness
Timothés de Fombelle
Barcelona: Editorial Empúries, 2007
Col·lecció L'Illa del Temps, 4
ISBN: 978-84-9787-267-6

Tobi Lolness és un novel·la d'aventures que presenta una sèrie d'elements que la fan original i atractiva. D'entrada, fa els personatges mil vegades més petits del seu tamany normal i això ens permet trobar-nos personatges que fan entre un mil·límetre i mig i dos mil·límetres. El món d'aquests éssers mil·limètrics queda reduït a un gran roure i els camps dels seu voltant. Aquesta circumstància dóna molt joc a l'hora de presentar situacions sorprenents i impactants. Resulta curiós veure com insignificants insectes esdevenen gegantins i perillosos als ulls dels protagonistes i com petits sots que queden plens de l'aigua de la pluja es converteixen en llacs paradisíacs. D'altra banda, trobem la història humana. Un nen que lluita desesperadament per sobreviure a l'odi irracional dels qui volen aniquilar-lo cruelment, l'amistat, la traïció, el neguit, la por,....
Trobem també un plantejament que ens mena a reflexionar sobre la cobdícia i la necessària explotació racional dels recursos, amb un rerefons clarament ecologista.
Tot plegat fa que es tracti d'una lectura amena i atractiva, commovedora a estones pel patiment que arriba a acumular el protagonista, i del tot recomanable per a nois i noies a partir dels 12-13 anys.