Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris faula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris faula. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de juliol del 2015

LIJ - Llibre de les bèsties

Ramon Llull; Miguel Àngel Giner Bou (il·lustrador)
(Adaptació de Teresa Broseta)
Alzira: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie crema, 196
88 pp.
ISBN: 978-84-9026-499-7
P.V.P.: 8,50 €

La vigència d'un llibre es mesura per la quantitat de gent que el llegeix. Cap persona culta posa en dubte que Ramon Llull és un autor fonamental de les nostres lletres, que les seves obres tenen valors vigents avui dia; però dit això cal dir també que resulta fonamental adaptar les obres dels autors clàssics a un català actual/estàndard per a que així arribin al gran públic. Per això valoro esforços com el que tinc a les mans, perquè no podem esperar que majoritàriament els lectors entomin sense frustrar-se un text del segles XIII-XIV. Per a mi és més important llegir Ramon Llull adaptat que no llegir-lo perquè ens resulti dificultós el llenguatge que va utilitzar en el seu moment històric. Crec que resulta fins a cert punt injust que els lectors d'altres llengües cultes puguin accedir als nostres clàssics amb un llenguatge molt més accessible que no pas nosaltres. I adaptar no vol dir estovar ni trair, sinó ajudar a fer més accessible una obra i col·laborar activament en la seva difusió. 
El Llibre de les bèsties és una faula sobre l'ambició humana i l'exercici del poder. Llegint-lo és fàcil trobar similituds amb comportaments que ens acosten a les essències de la naturalesa humana. I a partir d'aquí podem valorar-ne la justesa. La guineu (rabosa en el text) s'emporta bona part del protagonisme al costat del lleó. El lleó com a símbol d'un poder que no pot exercir-se sense condescendència, una idea de justícia i lleialtat cap als súbdits; la guineu com a símbol de l'arribisme tan propi de molta acció política. 
Recomanable per a nens i nenes a partir de 9 anys i per a tota mena de públics sense prejudicis cap a una edició aparentment "infantil".

diumenge, 5 de juliol del 2015

LIJ - FELIU Rei de les ovelles

Olivier Tallec
FELIU Rei de les ovelles

(traducció de Tina Vallès)
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 18
36 pp.
ISBN: 978-84-15975-44-1

P.V.P.: 15,95 €

Quan he llegit FELIU Rei de les ovelles per primer cop he tingut la impressió de trobar-me amb un àlbum original, fresc, il·lustrat de manera rica i expressiva amb un estil molt personal, narrat amb un text rimat que el feia molt amè,... però m'he acabat preguntant: què m'han volgut transmetre? m'han volgut fer pensar en alguna cosa que m'hagi passat per alt? I l'he rellegit un parell de vegades més.
En general, m'agraden les lectures suggeridores, les que em fan reflexionar sobre aspectes de la vida. Sempre és quelcom que destaco dels llibres que llegeixo; i el mateix podria dir de pel·lícules o obres de teatre. Però tinc certes prevencions sobre les obres que s'han d'interpretar, sobretot quan van adreçades -en teoria- al públic infantil.
I és que resulta que FELIU Rei de les ovelles és una faula sobre els abusos del poder. Ah, caram!
Intentaré explicar de què va: En Feliu és una ovella que un dia de molt vent es troba una corona. Un cop coronada pensa que ha de poder governar el seu poble (ramat) com li roti ("El rei pensà que un ceptre li calia/per governar el seu poble com volia"). I a partir d'aquí fa i desfà com li ve de gust sense atendre a raons (fins i tot té la barra de fer-se portar lleons per poder anar de cacera). Fins que un altre dia de molt vent li vola la corona i torna a ser ovella rasa. I l'àlbum acaba amb una inquietant il·lustració on es veu la silueta del llop amb la corona que s'acosta cap on les ovelles estan pasturant.
Entenc que un adult pot arribar a interrogar-se (o no) sobre la simbologia del vent i de la corona, però... què n'ha de pensar un nen de 5 o 6 anys que tot just pot atrevir-se amb els rodolins en lletra de pal que acompanyen les il·lustracions? 
No dic que sigui un mal llibre. Té aspectes que el fan interessant i que val la pena valorar, però no hauríem de confondre al personal quan ens trobem un àlbum així a la secció d'àlbums il·lustrats per a primers lectors d'una llibreria.


diumenge, 2 de juny del 2013

La força de les paraules

Avui us vull presentar El conte de la granota sorda, que forma part del recull La culpa es de la vaca dels colombians Jaime Lopera Gutiérrez i Marta Inés Bernal Trujillo, que és un compendi d'anècdotes i faules de procedència diversa que incideixen en la necessitat de canviar actituds i comportaments per a créixer com a persones en la societat actual.
Diu així: 



EL CONTE DE LA GRANOTA SORDA 

Un grup de granotes viatjava pel bosc, quan de sobte dues d'elles van caure en un pou de molta fondària. Les altres es van reunir al voltant del forat i, quan es van adonar de la profunditat que tenia, van dir a les granotes caigudes que, per estalviar-se esforços inútils, s'havien de donar per mortes. Malgrat això, seguien tractant de sortir del forat amb totes les seves forces. I les altres els deien que aquells esforços no els servirien de res, que se'ls podien ben estalviar.
Finalment, una de les granotes va fer cas del que li deien des de dalt, es va donar per vençuda i va morir.
L'altra va continuar esforçant-se i saltant amb tota la força que podia. La colla de granotes li cridava que era inútil, però la granota seguia saltant, cada vegada amb més força, fins que finalment va sortir del forat del pou.
Quan ho va aconseguir les altres li van preguntar: "¿No escoltaves el que et dèiem?"
La granoteta els va explicar que era sorda, i que creia que les altres l'estaven animant des de dalt a esforçar-se més i més per poder sortir del forat. 



Les paraules d'ànim i de suport poden ajudar algú a lluitar, superar-se i assolir els seus objectius; però les paraules també poden desmotivar i enfonsar l'ànim. Hem de saber trobar i transmetre les paraules que esperonin a lluitar i superar les dificultats del moment. Una paraula d'ànim després d'un fracàs val més que una hora d'ensabonada després d'un èxit.