Li receptaré un gat, de Syou Ishida

Syou Ishida
Li receptaré un gat
Barcelona: Columna Edicions (Grup 62), 2025
Col·lecció Clàssica (Sèrie Els gats d'en Kokoro - 1)
288 pp
ISBN: 978-84-664-3324-2
PVP: 21,90€ 

No és cap novetat la utilització d'animals en determinades teràpies de rerefons psicològic i/o emocional. Tenir una mascota, atendre les seves necessitats, interaccionar amb ella,... està demostrat que obre aquestes persones cap als altres, els desenvolupa l'empatia, ajuda a establir rutines i aporta benestar.
I hi ha una literatura amable, amb un punt d'humor, entre la narració fantàstica i l'autoajuda, que vol ser positiva, sanadora i transmetre esperança. És en aquesta línia que hem de veure Li receptaré un gat, una narració amb un títol simpàtic, humorístic, que desperta la curiositat.
Són cinc narracions independents al voltant d'una excèntrica clínica anomenada Kokoro, que exerceix d'eix vertebrador, a la qual els pacients arriben pel boca-orella; un centre que flirteja entre la realitat i la fantasia, amagat en un carreró estret poc accessible del que acabes dubtant que realment existeixi.
Els pacients mai troben cues ni cap altre pacient, el metge els escolta breument i de seguida marxen amb una cistelleta amb un gat a dins i unes instruccions sobre com cuidar-lo, amb la demanda de tornar-lo passats uns dies.

Són gent normal i corrent com podríem ser qualsevol de nosaltres amb aspectes de la seva vida que no els fan sentir-se bé. Poden ser problemes familiars, de relació amb els altres, de solitud, de dol,...

Els gats, amb la seva història i les seves peculiaritats, esdevenen un catalitzador d'allò que els pot fer superar les seves insatisfaccions i els porta a veure la seva vida des d'una altra perspectiva.

No és una novel·la de gats, és una novel·la de personatges que necessiten un revulsiu per a tirar endavant; de la necessitat de donar i rebre afecte.
Crec que cada episodi ens deixa unes reflexions que podem aprofitar per a la nostra vida.
Tot transcorre en un to tranquil i tendre (malgrat alguns moments de neguit) que dona esperança.

Syou Ishida (1975) ho ha petat amb aquest llibre, que ha estat un gran èxit internacional amb 32 traduccions i amb el que va guanyar el Premi Kyoto a la millor novel·la el 2023. Ishida és una apassionada dels gats i dóna suport a iniciatives de rescat felí.

Retirs de lectura

Hi ha notícies que, malgrat la seva bona intenció, em fan pensar que el sentit comú és el menys comú dels sentits. Sovint he sentit a dir allò de llegir m'agrada però es que no tinc temps, i és una excusa que em produeix certa irritació. Perquè puc entendre que vivim existències complicades, on s'acumulen exigències professionals, compromisos, atencions familiars,... i que pot ser difícil llegir en determinades èpoques de la vida. Però també és cert que la lectura s'ha de saber prioritzar, oferir-li un temps de qualitat. Si no som capaços de desconnectar del mòbil, de les notificacions constants i de trobar moments de silenci per a gaudir de la lectura, difícilment llegirem. Perquè cal temps, silenci i una certa constància. I res d'això sembla estar massa de moda.
Doncs bé, sembla que hi ha qui ha sabut aprofitar aquesta necessitat de temps i silenci per a fer negoci. Ofereixen caps de setmana en hostatgeries amb encant en plena natura on només has de menjar, dormir, llegir i gaudir del silenci i del paisatge que t'envolta. La notícia fa referència a un retir a Gal·les, davant del mar, per a "dones que estimen els llibres però poques vegades es reserven el temps de llegir-los", amb preus d'entre 995 i 1.250 lliures. I a Espanya es troben ofertes entre 400 i 600€.
Doncs ja ho tenim: pagar per llegir a canvi que t'eliminin les distraccions durant tot un cap de setmana. Segons els promotors de la idea sembla que la cosa té èxit i la gent repeteix; tot i que algunes iniciatives també parteixen d'escriptors que tanquen els seus fans en un hotel i els ofereixen en primícia la seva darrera creació a canvi de poder rebre els seus inputs.
No sé què més s'acabarà inventant, però no puc més que viure amb certa perplexitat que el silenci s'hagi acabat convertint en un article de luxe i que hagis d'acabar comprant temps de desconnexió.
Jo ho tinc força clar. Si vull llegir silencio el mòbil o el poso en mode avió, cerco un espai silenciós i confortable i em poso al que he triat fer: LLEGIR.
Pur sentit comú.

Espectadors

Dies enrere la premsa i les televisions es feien ressò amb un cert grau de cofoisme i un punt d'eufòria, d'un significatiu increment d'espectadors als teatres catalans al llarg de la temporada 2025-26. Es parlava de més de quatre milions d'espectadors (exactament 4.081.780). Sóc conscient que parlar d'espectadors en lloc d'entrades venudes és una convenció que ajuda a imaginar-nos persones assegudes en una butaca assistint a un espectacle, una convenció que humanitza l'experiència teatral.
Personalment me n'alegro de que més persones de la professió s'atreveixin a crear muntatges i representar-los a les sales, que s'arrisquin i inverteixin hores, esforços i diners per a tirar-los endavant; i que tinguin la resposta del públic. S'enriqueix l'oferta, es creen oportunitats i el públic pot trobar de ben segur propostes que li resultin atractives.
Però aquesta convenció de la que parlava pot resultar equívoca. No són quatre milions els que van al teatre. Vaig repassar el que he anat a veure i resulta que al llarg de la temporada 2025-26 he anat a veure un total de trenta-quatre espectacles entre obres de teatre, òperes i concerts. És a dir, que a mi m'hi han comptat més de trenta vegades. Sóc de als que agraden les arts escèniques, en segueixo la programació i procuro assistir a les propostes que m'interessen mínimament si en tinc ocasió. Diria que als que ens interessa aquest món hi anem molt. I n'hi ha molts més com jo. Però no deixa de ser quelcom minoritari, tot i que el panorama actual resulta esperançador.
Tant de bo segueixin incrementant-se les produccions i els espectadors (sobretot joves, perquè la mitjana d'edat es va incrementant i li cal relleu) i que el món de les arts escèniques recuperi el pols creatiu.