Pot resultar interessant allò que no s'entén?

La informació cultural del TN d'aquest dissabte recollia l'estrena a la Biennal de Dansa de Venècia d'una producció de música i dansa del TNC basada en el text de Mercè Rodoreda La mort i la primavera. És un muntatge de la Companyia de dansa contemporània Veronal dirigida per Marcos Morau.

D'entrada em va semblar una proposta agosarada, però no criticaré allò que no he vist. La reportera que cobria la informació va voler recollir les impressions del públic i va entrevistar tres espectadors a la sortida sobre el que els havia semblat el que havien vist. l aquí ve el que em va omplir de perplexitat. El primer espectador entrevistat va dir amb tota franquesa que no havia entès res, però que era una proposta que li havia resultat interessant.

La comprensió d'una creació artística em sembla un element essencial per a la seva valoració. És quan l'entens que la fas teva, l'aprecies i la pots compartir. Necessito que l'obra vagi més enllà de la provocació o l'impacte emocional; si no connecto amb el contingut em provoca cert rebuig.

Avui dia sembla que la modernitat exigeixi fer quelcom completament nou i trencador. I hi ha creadors que no tenen pudor a confessar que han agafat un text inadaptable, han triat alguna cosa per justificar que es basen en allò i han fet el que els hi ha semblat. I no discuteixo els valors estètics de la proposta, però em sembla excessiu dir que han fet una adaptació.

Suposo que els aplaudiments de cortesia al final de l'obra no els faran parlar d'estrena exitosa a Venècia ni d'aclamació quan l'estrenin aquesta tardor al TNC.