dimarts, 27 de novembre de 2012

Els nens llegeixen prou?

El Canal Terrassa Vallès, amb el suport de la FAPAES (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya) i de l'Àrea d'Educació de la  Diputació de Barcelona, produeix el programa Famílies i escola, on es reflexiona sobre temes educatius. És un esforç molt meritori per divulgar amb esperit didàctic tot allò que fa referència a l'educació dels nostres nens i joves, orientat sobretot a les famílies i persones interessades pel món de l'educació i defugint el debat tècnic propi d'especialistes. Van per la quarta temporada i porten tractats un munt de temes d'allò més interessants. Dissortadament, un esforç com aquest només té difusió a la Xarxa de televisions locals i de forma força limitada.
El mes passat van dedicar un programa titulat "M'agrada molt llegir" a tractar l'hàbit lector. Em va agradar la visió optimista del tema, volent destacar que es llegeix potser més que mai, només que aquesta lectura es produeix de forma molt més diversificada quant a formats, temàtiques i suports. 
Val la pena escoltar el que s'hi diu i es mostra: 



Després de cada programa pengen un resum de les conclusions més destacables de la temàtica tractada. D'aquest programa em permeto reproduir les que es van publicar:

1. "A l’escola ensenyen a llegir els nostres fills, però la responsabilitat de motivar-los i engrescar-los per la lectura és també de la família."

2. "Cal aconseguir que els nostres fills siguin bons lectors; si no, tindran problemes per ser persones informades i adaptades al seu entorn."

3. "De petits, intentem que la lectura sigui una experiència emocionant per als nostres fills: que gaudeixin llegint al costat dels seus pares."

4. "De més grans, és molt aconsellable que els joves tinguin grups d’amics lectors; això els animarà a llegir a ells també."

5. "No cal programar una estona de lectura diària: cal trobar moments per gaudir de la lectura, oblidant tota la resta de coses."

6. "Aprendre a llegir suposa un esforç, però recordem als nostres fills que a major esforç, major plaer."

7. "A casa, la lectura ha de ser quelcom lúdic: podem, per exemple, aprofitar un llibre per acompanyar-lo d’una representació o bé d’una excursió que hi estigui relacionada."

8. "No cal que només llegim llibres. Podem llegir revistes, textos a internet… la lectura és diversa i apassionant."

9. "La motivació per la lectura va estretament unida al rendiment escolar. Ja tenim un altre bon motiu per engrescar els nostres fills a llegir."

10. "Quan els nostres fills són adolescents, deixem-los que tinguin un marge de llibertat en l’elecció d’allò que llegeixen."


11. "Els nens copien els seus pares: cal que els nens ens vegin llegir amb regularitat i passió."

12. "Si veiem el nostre fill sol, immers en la lectura, deixem-lo que gaudeixi del moment; no l’interrompem i aprendrà a fer de la lectura una experiència."

Déu n'hi do, no? El que deia, esperit didàctic, amb idees clares, senzilles i ben fonamentades. Una iniciativa que caldrà seguir i divulgar en la mesura que es pugui.




diumenge, 25 de novembre de 2012

L'orgull de pertànyer a un petit i gran país

Expressat en aquesta bonica cançó de la terrassenca Aida Sstrings. Com diu la cançó, tant de bo puguem dir que els somnis de la gent s'estan complint. Sobretot, a partir d'aquesta nit. 
Avui, toca decidir.




Surt el sol, 
enlluerna la meva ciutat,
des de Sant Llorenç
fins Montserrat,
els núvols marxen volant.
I tanco els ulls,
imagino que estic trepitjant
alguna cala de l'Empordà,
d'aquest somni
no vull despertar.
I demà, pujant la Mola
el temps canviarà,
un bon ruixat ens tocarà.
Tu com ho veus?
A mi no em fa res 
mullar-me els peus.
I no hi ha cap prova,
cap paper escrit,
però jo ho porto ben endins
i canto pel meu petit i gran país.
Es fa tard, 
la vida és curta,
res millor que dur-la
fora de la ciutat. 
Entre paisatges, castellers,
dimonis i gegants,
i jugar a la Quina 
i guanyar, 
i en un poble abandonat,
construir una granja
i viure del que hem conreat.
I rumiant,
que més enllà dels meus cognoms,
les quatre barres porto al cor,
Sant Jordi el meu heroi,
l'Estaca el meu tresor.
Jo canto pel meu petit país,
els somnis de la gent
s'estan complint, aquesta nit.
Jo canto pel meu petit i gran país,
les seves muntanyes, valls i platges,
em fan feliç...
aquesta nit, aquesta nit.
Lluitadors,
parlem des del Segle d'Or,
patidors, treballadors,
imparables, triomfadors,
vam ser humiliats,
van robar-nos llibertats,
van prohibir-nos expressar, 
la nostra llengua, 
el nostre himne,
la nostra sang,
i no hi ha cap prova,
cap paper escrit,
però jo ho porto ben endins
i canto pel meu petit i gran país.
Avui el cel ja torna a ser
molt més clar, 
la nostra terra brillarà
amb tants somriures
orgullosos de ser catalans.

Jo canto pel meu petit país,
els somnis de la gent
s'estan complint, aquesta nit.

Jo canto pel meu petit i gran país,
les seves muntanyes, valls i platges, 
em fan feliç... 
Jo canto pel meu petit país, 
els somnis de la gent 
s'estan complint, aquesta nit. 

Jo canto pel meu petit i gran país,
les seves muntanyes, valls i platges,
em fan feliç...
aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit,...



divendres, 23 de novembre de 2012

Gaudir de la música

Les eines 2.0 permeten enllaçar continguts diversos i fer accessible el consum cultural de manera atractiva. És el cas d'aquest mural musical, que a partir d'un retrat d'alguns dels més famosos compositors de la història de la música enllaça un tast d'alguna de les seves obres més conegudes i l'accés a la seva biografia de la Wikipèdia per a saber-ne més.
Trobo que és una magnífica porta d'entrada al consum de música clàssica. Gaudiu-la i compartiu-la.


dijous, 22 de novembre de 2012

La força de voluntat

Una història ben humana amb un protagonista animal que ens demostra com d'important és la força de voluntat per a tirar endavant.


dimarts, 20 de novembre de 2012

Projectes

Tenir projectes és tenir futur; és tenir il·lusions, lluitar per alguna cosa, fer camí. És lluitar contra la monotonia, contra la mort. És encendre una flama que il·lumini l'esdevenidor. 
És un brindis a l'esperança en l'àmbit personal i professional per als individus, però també per a societats i col·lectius. 
El proper diumenge tenim una gran cita per a definir un projecte de futur per al nostre país. Malgrat moltes coses podem exercir un dret que també és un deure. I definir les nostres il·lusions. 
Quan les societats tenen clar el que volen esdevenen capaces de sumar sinergies i lluitar fermament pel seu futur. Som-hi, doncs!



divendres, 16 de novembre de 2012

Les amistats

Aquelles que pensen en tu, que et truquen, que t'aturen pel carrer, que queden per veure't, per compartir moments; que t'envien quelcom que pensen que t'agradarà, que et llegeixen, que s'interessen pel teu benestar sense tafanejar, que et valoren i et fan sentir estimat,....



Les amistats que omplen la vida de caliu i humanitat.

dimecres, 14 de novembre de 2012

Petits plaers: Remenar llibres

M'agrada remenar llibres, el contacte amb el paper, les sensacions que transmet un full quan està entre els dits. El paper són textures, gruix, color, olor, records,... 
El paper és el del llibre acabat d'editar, d'una blancor intensa, amb la tinta encara brillant, olorosa, que convida a inspirar-la amb els ulls tancats; però també és el del llibre que porta temps i temps al prestatge, esgrogueint-se, polsós, perdent nitidesa. 
Remenar llibres és recuperar records, trobar aquella anotació en un paperet, un retall de diari amb una ressenya, una entrevista o un article sobre l'autor, un subratllat, un punt de llibre oblidat el dia que vas abandonar una lectura, una fotografia, una flor o una fulla assecada entre les seves pàgines. És recuperar la memòria que el temps ha arraconat. 
Remenar llibres no és només un acte de tria, és un retrobament amb els llibres que has llegit o amb els que t'agradaria llegir, un homenatge als llibres que formen part de la teva vida, a la vida lectora que vas conformant dia rere dia. 
Remenar llibres en una llibreria és un acte de seducció a la recerca d'un títol, d'una coberta que et cridi l'atenció, d'una contracoberta amb una presentació que et resulti atractiva. Remenar llibres a casa és un acte de memòria, retrobar-te amb el teu passat més íntim, amb els motius que un dia van fer arribar un llibre a les teves mans.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Art efímer


La creativitat humana no té límits. Tots tenim records d'haver vist algunes vegades gent traçuda mostrant les seves habilitats amb la sorra de la platja, amb guixos de colors en el terra d'un passeig, o imatges de terres llunyanes i fredes on es fan escultures amb el gel. Qualsevol material pot ser l'excusa per a expressar allò que portem dins. I n'hi ha, com en tot, que excel·leixen. 
De vegades quedem impressionats quan contemplem obres amb grans valors estètics que han superat la batalla del pas del temps i ens han arribat després de moltes vicissituds. Li donem un gran valor perquè el té. I és el nostre deure conservar-les adequadament, mostrar-les i donar-les a conèixer. Formen part d'un llegat cultural que conforma la nostra identitat. 
Però al costat d'aquestes n'hi ha que tenen un caràcter efímer. Desapareixen al cap de poques hores, potser al cap d'uns dies; però queden gravades a la retina del qui les ha pogut viure i contemplar. 
M'ha semblat fantàstica aquesta iniciativa que han tingut a Arenys de Mar, al Centre Cultural Calissay, que ha comptat amb la intervenció de l'artista d'origen cubà Jorge Rodríguez-Gerada, especialitzat a fer retrats monumentals en espais oberts. Durant tres dies, i sobre un llenç de 100 metres quadrats format a partir de 1800 llibres oberts, ha anat treballant en el retrat de Salvador Espriu (1913-1985), del que l'any vinent commemorarem el centenari del seu naixement. Una vegada culminada l'obra, el mateix artista s'ha encarregat d'esborrar-la a cops de ventilador i els veïns i visitants d'aquest espectacular muntatge s'han pogut ficar pel mig, remenar i endur-se els llibres que volguessin a casa seva. 
Quan una obra és capaç de centrar l'atenció de l'espectador, d'interaccionar, de dialogar, de suggerir, ha acomplert una bona part de les seves funcions. I poc importa la seva fragilitat o el seu caràcter efímer. 
Pura poesia, com la que l'homenatjat ens va deixar.

divendres, 9 de novembre de 2012

La mort del lector

Philip Roth
Imatge obtinguda de la xarxa
Mai com ara hi ha hagut tantes facilitats per accedir a la lectura. S'ha reduït dràsticament la taxa d'analfabetisme, es compta amb una bona xarxa de biblioteques públiques, cada any s'editen milers i milers de títols. Hi ha un munt de llibres al nostre abast, de les més variades temàtiques. És més fàcil que mai poder remenar i trobar allò que puguem necessitar o que ens vingui de gust llegir. I per no caldre, ja no ens cal ni tan sols el paper. Podem llegir en els més variats formats i la digitalització està obrint unes possibilitats extraordinàries, multiplicant l'atractiu de la lectura.
Gairebé s'ha assolit la democratització plena de l'accés. S'estan trencant moltes barreres. Però,... amb aquest panorama tan abundós que faria somiar i estar en un núvol qualsevol persona que estimés la lectura, s'està llegint més?
Més aviat sembla el contrari.
Philip Roth reflexionava sobre el tema i plantejava qüestions sobre les que val la pena pensar. Li preguntaven:
- “Vaticina vostè la mort de la novel·la?”
- “No –va contestar–, mentre hi hagi novel·listes sempre hi haurà novel·les. El que vaticino és una cosa molt diferent: la mort del lector. Des que va arrencar la cultura visual, amb el cinema i la televisió, les pantalles es van multiplicant. I cal reconèixer-ho: la pantalla és més estimulant que el llibre. El llibre exigeix concentració, paciència, temps, activitat mental”. 

Seria ben trist que quan hi ha més llibres que mai anessin desapareixent els lectors. Que es perdés l'atractiu de començar un llibre i avançar per les seves pàgines (ni que siguin digitals). Perquè no hi ha temps, per estar massa ocupats, per no poder fer que la lectura entri a formar part de les nostres prioritats, perquè no li podem dedicar l'esforç que requereix, per... 
No vull fer un escrit pessimista perquè no en sóc. Crec que la lectura no morirà perquè sempre hi haurà bons lectors que en gaudiran de valent i sabran transmetre la seva passió als altres. Potser n'hi haurà menys, però segurament seran millors. 

dissabte, 3 de novembre de 2012

Carrers de Filadèlfia

Avui, tot passejant, m'ha vingut al cap aquesta magnífica cançó del Bruce Springsteen, que va composar per a la banda sonora de Philadelphia, un dels al·legats més contundents del món del cinema contra la discriminació (en aquest cas laboral per raons d'orientació sexual). Tom Hanks i Denzel Washington estaven magnífics, i completaven el repartiment altres grans noms com el Jason Robards, la Joanne Woodward i un Antonio Banderas en un dels seus primers papers importants al cinema nord-americà. Un títol que val molt la pena revisar de tant en tant, car encara resulta d'actualitat i manté inalterades la seva força i vitalitat.


Ferit i maltractat com mai m'havia sentit,
no era capaç de reconèixer-me així,
ni mirant el meu reflex pels aparadors.
No deus pensar a deixar-me perdut i sol,
pel carrers de Filadèlfia.
Vaig caminar fins que les cames van dir prou.
Vaig sentir veus d'amics com ecos que s'han fos.
De nit sentia la sang recorrent el meu cos,
i una petita pluja negra
queia sobre els carrers de Filadèlfia.
Aquí no hi ha cap àngel salvador,
aquí només hi som tu i jo.
La roba ja no em queda bé,
faria el que calgués per canviar de pell.
La nit arriba i jo, estirat però despert,
sento com a poc a poc em vaig desfent.
Només demanaria el teu petó sense fe
i que no ens allunyéssim després
pels carrers de Filadèlfia. 

                                       

divendres, 2 de novembre de 2012

Sempre que puguis....


... contempla la bellesa amb serenor,
respira a fons la pau que trobis al teu pas,
omple't dels silencis que asserenen l'esperit
i desa-ho en els teus sentits.